Es viu encara? (Activitat 3)

Contesta al teu bloc:

ÈDIP: És viu encara? El podria veure?

MISSATGER (adreçant-se al cor): Això potser ho sabeu millor vosaltres, la gent d’aquesta terra.

ÈDIP (s’adreça també al cor): Hi ha d’entre els presents algú que conegui el pastor de què parlem, que l’hagi vist pel camp o per la ciutat? Digueu-m’ho perquè ha arribat el moment d’esbrinar la veritat.
CORIFEU: Crec que no és altre que el camperol que abans volies veure. Però la mateixa Iocasta pot informar-te’n de manera més exacta.
ÈDIP: Esposa meva, saps si aquell home que ara mateix hem fet venir i aquest de qui ell parla...
IOCASTA: Què ha dit de qui? No t’hi capfiquis. No vulguis esbrinar nèciament les coses que han estat
dites.
ÈDIP: És impossible no posar en clar, amb els indicis que ara tinc, la veritat del meu llinatge.
IOCASTA: Pels déus, no ho esbrinis, per poc que t’estimis la vida. N’hi ha prou que en pateixi jo.
ÈDIP: Estigues tranquil·la, perquè encara que jo sigui fill d’esclau de tercera generació, tu no n’esdevindràs deshonrada.
IOCASTA: Tanmateix creu-me, t’ho demano: no ho facis.
ÈDIP: No te’n puc fer cas fins que no sàpiga clarament la veritat.
IOCASTA: Jo t’aconsello el millor perquè vull el millor per a tu.
ÈDIP: El millor ja fa temps que em fa mal.
IOCASTA: Malaurat! Tant de bo que no sàpigues mai qui ets.
ÈDIP: Algú em portarà aquest pastor ja? Deixeu que ella presumeixi del seu llinatge distingit.
IOCASTA: Ai! Ai! Dissortat, aquest és l’únic nom que puc donar-te i, d’ara endavant, no en tindràs cap altre.
(Iocasta entra embogida a palau.)
CORIFEU: Què l’ha feta marxar, Èdip, com si fos impulsada per un dolor ferotge? Temo que d’aquest silenci no es desencadeni alguna desgràcia. 

1. Situe aquest diàleg en la línia argumental d’Èdip rei, i justifique la importància temàtica d’aquest moment.
 
Aquest diàleg es important perquè es quan Èdip s'entera de que hi ha algú que sap tota la veritat, i vol investigar-hi sobre quins son els seus vertaders pares. Iocasta li diu que no hi investigue que confie en ella, ja que ella s'ha donat compte de quina es la  veritat, aleshores li diu que confie en ella. Per això aquest diàleg es essencial ja que marca el moment exacte en el que Èdip decideix investigar sobre els seus pares vertaders.

2. Caracteritze la funció dels personatges que apareixen en el fragment.

• Edip: es el protagonista. És l'heroi tràgic adornat amb virtuts i el causant del mal de Tebes. Sense ser-ne conscient, mata el seu pare i es casa amb la seua mare. Édip representa que és impossible escapar del destí i de les profecies dels oracles. Començarà sent un heroi pero acabara  sent un assassí.

• Iocasta: és la mare i esposa d'Èdip. Actua com missatgera entre el seu germà Creont i Èdip. Li diu a Èdip que no ha de fer gens de cas de les divinacions profètiques que no sempre es compren, com la de Laios. Èdip demana la presència de l'únic testimoni de l'assassinat per comprendre-ho tot. Iocasta no coneix els motius de la por d'Èdip. Finalment, després d'escoltar el relat, comprés tot el misteri i ix fugint després d'intentar de dissuadir-lo amb la investigació.

• Missatger: es el que li diu a Iocasta la mort del rei Pòlib. Ell mateix és coneixedor de què Pòlib i Mèrope no eren pares naturals d'Èdip. D'ací que la seua funció es esclarir l'assumpte del llinatge d'Èdip. Dóna herència a la trama per al seu desenvolupament i comprensió. La seua importància és decisiva, ja que aclareix definitivament el misteri.

• I el corifeu en aquest diàleg no te molta importància ja que l'única funció que fa es dir-li a Èdip que Iocasta pot informar-la d'allò que ell vol saber.

3. Si prenem el fragment seleccionat com a punt de partida, expose quines són les principals interpretacions sobre Èdip rei.

-Una teoria sosté que el llibre té com a finalitat advertir  de les conseqüències que té  cometre crims, ja que al igual que li ocorre a Èdip, les divinitats ho castiguen. No obstant, aquesta interpretació es desmunta, ja que per als grecs era necessari que el que va a ser castigat, ha de ser conscient del que ha fet, i Èdip no ho és. 

-Altra teoria es centra en el destí i afirma que ningú és lliure i que tots estem sotmesos a les voluntats dels deus.

-La tercera corrent creu que  Sòfocles no tenia cap intenció de justificar als deus sinó simplement es va inspirar en un relat mític per escriure aquesta obra.

-L´ultima, sosté que l´obra versa sobre la ceguesa de l´home, la limitació del seu coneixement, sobre la grandesa de l´home...