Activitat 7 (Cant V)

«Poeta», li vaig dir, «m’agradaria
parlar amb aquells dos que vénen junts
i que pareixen tan lleugers al vent.»
I ell a mi: «Ja els veuràs quan seran
més prop d’ací; llavors els ho demanes
per l’amor que els fa córrer, i ells vindran.»
Tan prompte com el vent els acostà,
els vaig cridar: «Ànimes turmentades,
veniu, parleu-nos, si ho teniu permès!»
Com els coloms que, enduts pel seu desig,
vénen per l’aire al dolç niu, amb les ales
quietes i alçades, per l’impuls que els guia,
ells van eixir de l’estol on és Dido
i, per l’aire maligne, s’acostaren:
tan fort i ple d’afecte era el meu crit.
«Criatura benèvola i amable
que, per l’aire fosc, véns a visitar
els qui tenyiren la terra de sang,
si el rei de l’univers fóra amic nostre
li pregaríem per la teua pau,
ja que et fa pena el nostre horrible mal.
Del que vulgueu escoltar i parlar,
nosaltres parlarem i escoltarem
mentre el vent calle, tal com ha fet ara.
La terra on jo vaig nàixer és a prop
d’aquella costa cap on baixa el Po
per fer la pau amb els seus afluents.
L’amor, que en cor gentil pren aviat,
es va encendre en aquest, per la bellesa
del meu cos; i és com una ofensa encara.
L’amor, que obliga a més amor l’amat,
m’atragué cap a ell amb tanta força
que encara no m’ha abandonat, com veus.
L’amor ens va dur a una sola mort,
i a qui ens matà, l’espera la Caïna.»

Contesta al teu bloc:

1. A partir del text proposat comenteu l’estructura general de l’obra.
   Aquesta obra es divideix en tres parts: 1. L'infern és un món subterrani amb forma de de con invertit que arriba al centre de la terra. Com més s'avança més intens és el foc. Però en l'últim cercle predomina el gel. Per arribar-hi es travessen nou cercles. Al primer es troben els nascuts abans de Crist, i als següents els pecadors: luxuriosos, golafres, avars, iracunds, melangiosos, fraudulents, heretges, violents, lladres, hipòcrites i traïdors. Els pecats estan per ordre de gravetat. El més profund és la traïció a Déu. L'Infern està ple d'éssers monstruosos que turmenten els condemnats, és l'essència del càstig. Aquesta part és la més geomètrica. Déu manifesta el seu poder implícitament amb l'ordre i la justícia. El progressiu descens representa, per al protagonista, una conquesta de maduresa. 2.El purgatori és un lloc intermedi on es pot aconseguir la salvació. Allí van les ànimes que es van penedir abans de morir. Aquests mereixen estar en el Paradís, però han de purificar-se passant unes proves. Al Purgatori s'ascendeix per un sender estret en el qual hi ha dos replans que corresponen a l'Antepurgatori, on es troben els negligents que es van penedir en l'últim moment. El Purgatori pròpiament dit es representa com una muntanya amb set esglaons format pels set pecats capitals. Està considerat com el regne de l'esperança i es representa amb una muntanya de cim pla. En cadascuna de les cornises es redimeixen els distints pecats. Dante i Virgili ascendiran per ell per trobar-se amb Beatriu. El Purgatori té una història en desenvolupament: la purificació de les ànimes. En aquest lloc la narració segueix els ritmes del dia i de la nit, es més semblant al món terrenal. Les ànimes veuen el sentit de les coses, comprenen els seus propis límits humans, malgrat això, han d'alliberar-se de la culpabilitat. 3. I per últim el paradís on Dante es troba amb Beatriu i l'acompanya a través de nou esferes celestes mogudes per cors angelicals. El protagonista és examinat pels tres apòstols, i això li permet assolir el centre de l'univers i contemplar la Santíssima Trinitat. Com s'ha purificat pot gaudir de la presència de Déu. Allí son acollits els justos.
   
   
2. Caracteritzeu la funció dels personatges en el fragment seleccionat.
   
   
3. Importància i sentit de la Divina comèdia.

Te varies interpretacions aquesta obra:

• El primer s'anomena literal. Tracta fets i personatges històrics. Pel que fa al viatge ultramundà, ens produeix algun desconcert en proposar el sentit literal. Aquets es pot resoldre acceptant com un arravatament místic
• El segon, al·legòric, consiteis en una veritat amagada en l'argument. El significat al·legòric de l'obra es recolza en un poderós sistema de símbols: es basa en els números tres i nou. El tres expressa la perfecció divina. Tres són les parts del poema, tres són els versos de cada estrofa, cada estrofa té trenta-tres síl·labes i el nou potencia l'últim número, cada part es divideix en nou cercles.
• El tercer és el moral. El propòsit de Dante va ser mostrar el horrors de l'infern i les glòries del paradís, per aixó té el propòsit de salvar la humanitat del pecat.
• El quart sentit, l'anagògic. Es refereix a veritats referides a la glòria eterna. Per explicar-ho, Dante recorre a l'exemple de l'eixida d'Egitpe del poble d'Israell: literal: l'alliberament; al·legòric: la nostra redempció per Crist; moral: l'ànima s'allibera; i anagògic: l'ànima passa a la llibertat de la glòria eterna.

Importancia de l'obra:

• Dante volia defensar i elogiar la llengua toscana. Ell pensaba que no solament el llatí era vàlid.Per això, utilitza arcaismes, llatinismes, etc.

• Una altra finalitat es fer-li a Beatriu una glorificació, presentant-la com una santa i elogiant-la.

EL DECAMERÓ I ALTRES COL·LECCIONS DE RELATS

Al segle XVI pertanyen escriptors com: Don Juan Manuel, Chaucer i Boccaccio. A més en aquesta època es van traslladar ''Les mil i una nits''.

1. El Decameró de Boccaccio es un cant a l'amor i goig de la vida. No li dona tanta importància a l'originalitat del temes, però si a l'estil. Els cent relats s'enllacen a traves d'un fil conductor (l'obra comença amb la descripció de la pesta negra, quan set dones i tres homes es refugien en una villa i narren cada un un conte). Cadascun comença amb una breu introducció, (en la qual el rei o reina li dona un tema per al conte), seguit d'un resum i finalitza amb un breu conclusió.  Els contes se situen en l'època contemporània. Decameró utilitza personatges   tot tipus, ja que son éssers comuns. A més l'obra té un sentit anticlerical. Els seus temes són profans i destaquen: l'amor, l'enginy, la intel·ligència, la critica als costums socials i la fortuna.
2. Contes de Canterbury, de Chauce. Chaucer va escriure el contes de Canterbury, que tenen una estructura pareguda a la del Decameró. Són narracions en vers i el fil conductor es la taverna. Chaucer se trova en el Tabardo amb vint-i-nou persones que acorden premiar a la persona que narre el millor conte, amb un menjar. La seua obra son vint-i-tres contes i les seues caracteristiques són:

• La visió vitalista del mónEls narradors opinen sobre els contes i discuteixen 
• L'humor la ironia
• Els jocs de paraules
• Els acudits
• Les paròdies
• Chaucer és personatge i narrador
• L'autor ofereix un retrat dels peregrins
  
  3.Les mil i una nits són relats orals. L'argument es un reus, ofés per la infidelitat de la seua esposa i decideix venjar-se amb totes les dones. Mana que cada nit li lliuren una donzella que ordena matar a la matinada següent. Però, quan li toca a Sahrazad, aconsegueix despertar el seu interés contant-li un conte que interromp en arribar el dia, aleshores retarda l'execució. La jove enllaça un conte amb un altre, que també deixa sense acabar i així la jove entreté al rei durant mil i una nits, al cap dels quals, el monarca la desposarà. Les caracteristiques d'aquesta obra són:

• Els gèneres són diversos
• La temàtica variada
• La tècnica és un tret estructural
• El maravellós i fantàstic forma part de la majoria dels contes.

Activitat 6 (Cant III)

"Per mi entrareu a la ciutat sofrent,
per mi entrareu cap a l’etern dolor,
per mi entrareu amb la perduda gent.
La justícia mogué el meu constructor:
em varen fer la divina potència,
l'alta saviesa i el primer amor.
Abans de mi no va ser creat res
que no fóra tan etern com sóc jo:
deixeu tota esperança, els que hi entreu."
Tots aquests mots, en un color obscur,
els vaig veure escrits dalt d'una porta;
i vaig dir: "Mestre, quin sentit tan dur!"
I ell em digué, seguint-me el pensament:
"Ací és on cal que deixes tots els dubtes,
ací hauràs de matar la covardia.
Hem arribat al lloc on jo t'he dit
que trobaràs tanta gent turmentada
que ha perdut ja el bé de la raó."
I havent posat la seua mà en la meua,
amb cara alegre, que em reconfortà,
em féu entrar en els espais secrets.

Contesta al teu bloc:

• Explica el contingut d’aquest fragment, en el context argumental de l’obra. 
  En aquest fragment comença parlant Dante de l'entrada a l'infern i ell creu que te part de culpa de que molta gent entre. A més pensa que ell va a ser el primer en existir i que es l'esperança de molta gent que apareix en l'infern. I ja en el final del fragment trobem un diàleg amb el seu mestre Virgili el qual li diu que no ha de tindre temo per allo que va a veure ara. I al final es quan l' adverteix de que van a entrar en els espais secrets, amb els quals es refereix a l'infern.

Activitat 5

CANT I
A la meitat del camí de la vida
em vaig trobar dins d’una selva obscura,
perquè havia deixat la recta via.

Quina cosa tan dura és dir com era
aquesta selva salvatge, aspra i forta,
que em renova la por només pensar-hi!:

és tan amarga, que és poc menys que mort.
I per parlar del bé que hi vaig trobar,
diré també altres coses que hi vaig veure.

No sé explicar bé com hi vaig entrar:
tan ple de son estava en aquell punt
en què em vaig apartar del bon camí!

En arribar, però, al peu d’un puig,
allà on ja s’acabava aquella vall
que havia omplert el meu pit de temor,

mirant amunt li vaig veure l’esquena
vestida ja amb els raigs d’aquell planeta
que a tots ens mena drets per la sendera.

Contesta al teu bloc: Aquests versos del començament de la Divina Comèdia ens permeten deduir diferents dades. Quines?

• Debia tindre 35 anys, ja que diu al mitat camí de la vida. (Aproximadament l'any 1300)

• La selva obscura en la que ell es troba la podríem relacionar amb un conflicte, una depressió, inclòs com si haguera caigut en el pecat, però ell no sap com ha pogut arribar allí Es a dir, estava en una situació de perill i ell intenta fugir del mon del pecat o del error.