A la meitat del camí de la vida
em vaig trobar dins d’una selva obscura,
perquè havia deixat la recta via.
Quina cosa tan dura és dir com era
aquesta selva salvatge, aspra i forta,
que em renova la por només pensar-hi!:
és tan amarga, que és poc menys que mort.
I per parlar del bé que hi vaig trobar,
diré també altres coses que hi vaig veure.
No sé explicar bé com hi vaig entrar:
tan ple de son estava en aquell punt
en què em vaig apartar del bon camí!
En arribar, però, al peu d’un puig,
allà on ja s’acabava aquella vall
que havia omplert el meu pit de temor,
mirant amunt li vaig veure l’esquena
vestida ja amb els raigs d’aquell planeta
que a tots ens mena drets per la sendera.
Contesta al teu bloc:
Aquests versos del començament de la Divina Comèdia ens permeten deduir diferents dades. Quines?
- Debia tindre 35 anys, ja que diu al mitat camí de la vida. (Aproximadament l'any 1300)
- La selva obscura en la que ell es troba la podríem relacionar amb un conflicte, una depressió, inclòs com si haguera caigut en el pecat, però ell no sap com ha pogut arribar allí Es a dir, estava en una situació de perill i ell intenta fugir del mon del pecat o del error.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada