Activitat 6 (Cant III)

"Per mi entrareu a la ciutat sofrent,
per mi entrareu cap a l’etern dolor,
per mi entrareu amb la perduda gent.
La justícia mogué el meu constructor:
em varen fer la divina potència,
l'alta saviesa i el primer amor.
Abans de mi no va ser creat res
que no fóra tan etern com sóc jo:
deixeu tota esperança, els que hi entreu."
Tots aquests mots, en un color obscur,
els vaig veure escrits dalt d'una porta;
i vaig dir: "Mestre, quin sentit tan dur!"
I ell em digué, seguint-me el pensament:
"Ací és on cal que deixes tots els dubtes,
ací hauràs de matar la covardia.
Hem arribat al lloc on jo t'he dit
que trobaràs tanta gent turmentada
que ha perdut ja el bé de la raó."
I havent posat la seua mà en la meua,
amb cara alegre, que em reconfortà,
em féu entrar en els espais secrets.

Contesta al teu bloc:

• Explica el contingut d’aquest fragment, en el context argumental de l’obra. 
  En aquest fragment comença parlant Dante de l'entrada a l'infern i ell creu que te part de culpa de que molta gent entre. A més pensa que ell va a ser el primer en existir i que es l'esperança de molta gent que apareix en l'infern. I ja en el final del fragment trobem un diàleg amb el seu mestre Virgili el qual li diu que no ha de tindre temo per allo que va a veure ara. I al final es quan l' adverteix de que van a entrar en els espais secrets, amb els quals es refereix a l'infern.