Activitat 3 (Els trobadors i les trobairitz)

Explica de què va la cançó de camí.

•  Aquesta cançó és un consell que li dona a la dóna per a que s'allunye del seu marit i no tengui relacions amb ell, ja que és millor l'amant que té (amic del seu marit) i adorna al marit ple de adjectius negatius, que demostren el mal marit que és.

• I l'altra cançó tracta sobre l'amant i el desig de tindre a la dóna. Te enveja del seu marit. Aquest està dispost a donar-lo tot per ella, ja que ell la vol de veritat. I demostra la seua desesperació per aconseguir la dóna, després una espera llarga.
  

Activitat 2 (Curiositats)

La valquíria és la segona de les quatre òperes del cicle L'anell del nibelung (Der Ring des Nibelungen) de Richard Wagner. La cavalcada de les valquíries va ser representada així al Metropolitan Opera House de Nova York. Per cert, en la  mitologia escandinava, saps què era una "valquíria"?

 La valquíria es un personatge femenina de la mitologia escandinava. Eren guerreres belles, verges i amb gran fortalesa. Tenien la capacitat de guarir qualsevol ferida, i la seua missió era acompanyar als herois caiguts en la batalla. Allí els atenien servint-los hidromel i delectant-los amb la seva bellesa.

Èdip rei ("El dia d'avui et farà néixer...")

TIRÈSIAS: El dia d'avui et farà néixer i et destruirà.
ÈDIP: Les teves paraules són sempre enigmàtiques i poc entenedores.
TIRÈSIAS: No ets tu el millor desxifrador d'enigmes?
ÈDIP: Retreu-me precisament allò que em fa important.
TIRÈSIAS: I és tanmateix el teu èxit el que et perd.
ÈDIP: Tant me fa, si he salvat la ciutat.
TIRÈSIAS (fa el gest de marxar): Bé, doncs, jo me'n vaig. Noi, acompanya'm.
ÈDIP: Això, que t'acompanyi, perquè la teva presència em molesta i com més lluny te'n vagis, menys m'importunaràs.
TIRÈSIAS: Marxaré quan hagi dit el que he vingut a dir, perquè el teu posat no em fa cap por: no ets pas tu qui em perdrà. I això és el que et dic: aquest home que fa temps que busques amb les teues amenaces i edictes, l'assassí de Laios, és aquí: és, segons sembla, foraster, però ben aviat es farà evident la seva procedència tebana, però la seva sort no li portarà cap alegria perquè el convertirà de vident en cec i de ric en pobre i el farà vagar per terres estranyes tot guiant-se amb un bastó. Tothom sabrà que és germà i pare dels fills amb qui conviu, i fill i espòs de la dona que l'infantà, i alhora marit de l'esposa del seu pare i el seu assassí. Entra a palau i medita aquestes paraules, i si trobes que menteixo, pots proclamar que no sé res de profecies.

Contesta al teu bloc:

1. Assenyala la importància d'aquest fragment en el conjunt de l'obra.
   Aquest fragment es important ja que es quan Tirèsias d'una manera discreta li conta la veritat a Èdip. Quan Tirèsias comença parlar-li amb les seues paraules enfada a Èdip, que aquest li diu que vaja lluny que la seua presència li molesta. Abans d'arnar-se'n Tirèsias li diu unes coses que van a fer que Èdip pense i raone ja que li esta dient la veritat de tot aquell que intenta saber.
2. Caracteritza la funció dels personatges en el text proposat.-Edip: es el protagonista. És l'heroi tràgic adornat amb virtuts i el causant del mal de Tebes. Sense ser-ne conscient, mata el seu pare i es casa amb la seua mare. Édip representa que és impossible escapar del destí i de les profecies dels oracles. Començarà sent un heroi però acabara  sent un assassí.
   -Tiresias: és l'endeví cec en qui confien Èdip per assabentar-se de qui és l'assassí de Laios. Quan arriba Tiresias diu que Èdip esta directament implicant (tot i que al principi no volia parlar sobre el que sabia, en veure's insultat per Èdip.) Èdip interpreta que es tracta d'una conspiració de l'ancià i de Creont. Respecte a l'assassí de Laios, emet confuses prediccions; diu que es troba prop, que es creu que és estranger però és tebà, que serà germà i pare del seus propis fills, fill i espòs de sa mare i assassí de son pare. Tirèsias crea el dubte en Èdip i provoca que aquest vulga descobrir la veritat.
    

Es viu encara? (Activitat 3)

Contesta al teu bloc:

ÈDIP: És viu encara? El podria veure?

MISSATGER (adreçant-se al cor): Això potser ho sabeu millor vosaltres, la gent d’aquesta terra.

ÈDIP (s’adreça també al cor): Hi ha d’entre els presents algú que conegui el pastor de què parlem, que l’hagi vist pel camp o per la ciutat? Digueu-m’ho perquè ha arribat el moment d’esbrinar la veritat.
CORIFEU: Crec que no és altre que el camperol que abans volies veure. Però la mateixa Iocasta pot informar-te’n de manera més exacta.
ÈDIP: Esposa meva, saps si aquell home que ara mateix hem fet venir i aquest de qui ell parla...
IOCASTA: Què ha dit de qui? No t’hi capfiquis. No vulguis esbrinar nèciament les coses que han estat
dites.
ÈDIP: És impossible no posar en clar, amb els indicis que ara tinc, la veritat del meu llinatge.
IOCASTA: Pels déus, no ho esbrinis, per poc que t’estimis la vida. N’hi ha prou que en pateixi jo.
ÈDIP: Estigues tranquil·la, perquè encara que jo sigui fill d’esclau de tercera generació, tu no n’esdevindràs deshonrada.
IOCASTA: Tanmateix creu-me, t’ho demano: no ho facis.
ÈDIP: No te’n puc fer cas fins que no sàpiga clarament la veritat.
IOCASTA: Jo t’aconsello el millor perquè vull el millor per a tu.
ÈDIP: El millor ja fa temps que em fa mal.
IOCASTA: Malaurat! Tant de bo que no sàpigues mai qui ets.
ÈDIP: Algú em portarà aquest pastor ja? Deixeu que ella presumeixi del seu llinatge distingit.
IOCASTA: Ai! Ai! Dissortat, aquest és l’únic nom que puc donar-te i, d’ara endavant, no en tindràs cap altre.
(Iocasta entra embogida a palau.)
CORIFEU: Què l’ha feta marxar, Èdip, com si fos impulsada per un dolor ferotge? Temo que d’aquest silenci no es desencadeni alguna desgràcia. 

1. Situe aquest diàleg en la línia argumental d’Èdip rei, i justifique la importància temàtica d’aquest moment.
 
Aquest diàleg es important perquè es quan Èdip s'entera de que hi ha algú que sap tota la veritat, i vol investigar-hi sobre quins son els seus vertaders pares. Iocasta li diu que no hi investigue que confie en ella, ja que ella s'ha donat compte de quina es la  veritat, aleshores li diu que confie en ella. Per això aquest diàleg es essencial ja que marca el moment exacte en el que Èdip decideix investigar sobre els seus pares vertaders.

2. Caracteritze la funció dels personatges que apareixen en el fragment.

• Edip: es el protagonista. És l'heroi tràgic adornat amb virtuts i el causant del mal de Tebes. Sense ser-ne conscient, mata el seu pare i es casa amb la seua mare. Édip representa que és impossible escapar del destí i de les profecies dels oracles. Començarà sent un heroi pero acabara  sent un assassí.

• Iocasta: és la mare i esposa d'Èdip. Actua com missatgera entre el seu germà Creont i Èdip. Li diu a Èdip que no ha de fer gens de cas de les divinacions profètiques que no sempre es compren, com la de Laios. Èdip demana la presència de l'únic testimoni de l'assassinat per comprendre-ho tot. Iocasta no coneix els motius de la por d'Èdip. Finalment, després d'escoltar el relat, comprés tot el misteri i ix fugint després d'intentar de dissuadir-lo amb la investigació.

• Missatger: es el que li diu a Iocasta la mort del rei Pòlib. Ell mateix és coneixedor de què Pòlib i Mèrope no eren pares naturals d'Èdip. D'ací que la seua funció es esclarir l'assumpte del llinatge d'Èdip. Dóna herència a la trama per al seu desenvolupament i comprensió. La seua importància és decisiva, ja que aclareix definitivament el misteri.

• I el corifeu en aquest diàleg no te molta importància ja que l'única funció que fa es dir-li a Èdip que Iocasta pot informar-la d'allò que ell vol saber.

3. Si prenem el fragment seleccionat com a punt de partida, expose quines són les principals interpretacions sobre Èdip rei.

-Una teoria sosté que el llibre té com a finalitat advertir  de les conseqüències que té  cometre crims, ja que al igual que li ocorre a Èdip, les divinitats ho castiguen. No obstant, aquesta interpretació es desmunta, ja que per als grecs era necessari que el que va a ser castigat, ha de ser conscient del que ha fet, i Èdip no ho és. 

-Altra teoria es centra en el destí i afirma que ningú és lliure i que tots estem sotmesos a les voluntats dels deus.

-La tercera corrent creu que  Sòfocles no tenia cap intenció de justificar als deus sinó simplement es va inspirar en un relat mític per escriure aquesta obra.

-L´ultima, sosté que l´obra versa sobre la ceguesa de l´home, la limitació del seu coneixement, sobre la grandesa de l´home...

El bes de Gustav Klimt

Contesta al teu bloc:

En quin relat de Les metamorfosis d'Ovidi està inspirat aquest quadre?

Aquest quadre esta inspirat en el moment en qual Apol·lo besa a la ninfa Dafne en el moment en el que se esta convertint en llorer. D'acord amb açò en este quadre trobem la metamorfosi de Dafne.

Quina relació té la Font de Castàlia amb l'Oracle de Delfos?

La relació que hi ha es la font del Castalia era el manantial que produïa vapors que provocaven els somnis i les visions a l'oracle de Delfos que le permitien poder predir el futur.

L'historia d'Edip rei en dibuixos

Poderosa Afrodita

El tràgic final d'Èdip

Contesta:

• T'imaginaves així la representació? Per què?
  No. Jo la representació me la imaginava menys tràgica, no pensava que Èdip mostrara tanta desesperació i tantes ganes de morir. Pero como he pogut vore en aquest final Èdip demana la seua mort i tots els seus mals, perquè diu que es un desgraciat.
• Quins són els personatges que apareixen al vídeo?
  Al vídeo apareix Èdip com personatge principal al mig de la escena. I al fons apareixen El cor que està format per 15 nobles ancians de Tebes, que intenten fugir de Èdip, estan distanciats de ells perquè no volen veure'l. També apareix una dona que canta amb un cançó trista, en els moments en els que Èdip es troba pitjor.

Aquest vídeo m'ha paregut molt interessant ja que t'ajuda a fer-te una idea de com pot ser la resta de la historia i et fa viure d'una manera mes directa el final tràgic d' Èdip i sobre tot de la manera en la que ell la viu i la expressa. 

Els grans poetes llatins: Virgili, Horaci i Ovidi

En Roma van existir poetes molt importants. Aquests poetes es caracteritzaven per la utilització de la poesia del jo (intimitat de l'artista), del tu (critica personal) i del nosaltres (idea de Roma como a nació i cultura). Els més destacats van ser tres:

1. Virgili va nàixer a Andes i estudia a Roma on va ser protegit per Mecenes. El seu model era Homer. Virgili va ser un poeta líric i va escriure obres com:

• Bucòliques: son deu històries pastorils, amb aparença rústica i delicadesa. Els personatges i el paisatge tenen una idealització literària, que influïx en la descripció de la naturalesa. L'Arcàdia es va convertir en el símbol de la regió perfecta, on va gaudir la pau de la natura.
• Geòrgiques: és un poema que pretén alliçonar sobre les tasques del camp i infondre l'amor a la terra. Peró la naturalesa ja no es idealitzada.
• L'eneida: és el gran poema èpic llatí i conta l'origen mític de Roma per Enees. Enees es un heroi que arriba a les costes de la destrucció de Troia. En aquest poema combina la bellesa grega i l'esperit nacional romà. Enees és la imatge de l'emperador, que desitja enfortir l'Imperi i establir la pau. L' Eneida te virtuts formals:

• Perfecció en la seua estructura.
• En la representació del poema, es combinen materials heterogenis.
• Te complexitat psicològica dels seus personatges, son més humans, però menys heroics.
• Hi ha una barreja d'històries d'aventures amb amor i guerra.

2. Horaci: destaca per la seua agudesa psicològica, la seua inspiració i la seua espontaneïtat. La seua vida es moderada. Va escriure Epodes i Sàtires on ridiculitza amb ironia els vicis i conductes de la seua època. Horaci defensa la mesura, mostra els petits plaers i demostra que l'agrada l'oci. En els seus poemes també utilitza l'exageració, l'inconformisme i les aspiracions desmesurades. Va escriure Odes, i una de les més importants es la que va dedicar a una dona per tal que aprofitarà el dia i la seua joventut (Carpe Diem). També va escriure el llibre Epístoles on tracta temes sobre la filosofia, la moral i la creació literària.

3. Ovidi: va escriure poesia i podem diferenciar tres etapes:
En la primera etapa, el tema es l'amor i les obres més importants van ser:

• Amors: tractava l'historia dels seus amor.
• Heroides: eren cartes a famoses heroïnes mitològiques.
• En Art d'amar: dóna consells de como seduir a les dones.

En la segona etapa destaquen les següents obres:

• Els Fasts: descriu les festivitats romanes.
• Les Metamorfosis: apareixen transformacions de déus i d'homes en animals o en plantes.

Ovidi va ser condemnat al desterrament i marca l'inici de la seua tercera etapa on va tractar el seu lament i les peticions de clemència, com testimoni del seu sofriment. Les seus obres mes importants en aquesta etapa van ser:

• Tristes.
• Epístoles pòntiques.

Ovidi va morir en l'exili, cansat de la seua mala sort.

Fonts: Llibre de text.