Activitat 8

• Però, què li passa a la bella Ofèlia?
  En aquesta escena Ofèlia mostra com l'afectat la mort del seu pare. Observem la seua bogeria i el seu dolor per la perduda d'un ésser volgut. I Ofèlia acaba morint ofegada, ja que no té ganes de viure la vida. A més, part de la seua bogeria també prové de les contradiccions amb Hamlet, ja que ella  li vol, però li diuen que s'allunye d'éll, ja que éll socialment esta per damunt. I també es utilitzada per Poloni i el rei Claudi, en el seu espionatge a Hamlet.

OFÈLIA
On és la bella Majestat de Dinamarca?
REINA
Com estàs, Ofèlia?
OFÈLIA [Cantant]

                   Com puc conèixer entre tots ells

                      el meu fidel amor?

                   Per la petxina del capell,

                      per les sandàlies i el bordó.
REINA
Ai, dolça dama, què és aquesta cançó?
OFÈLIA
Què dieu? No, fixeu-vos-hi, us ho prego:

                                 Cantant.

                  Ha mort, senyora: se n'ha anat;
                     és mort, reposa.
                  amb gespa verda sobre el cap
                     i, als peus, la llosa.
Ai, ai!
REINA
Però, escolta'm, Ofèlia. 
OFÈLIA [Cantant]
                  El seu sudari blanc i pulcre...

                                  Entra el rei.
REINA
Déu meu, mireu això, senyor.
OFÈLIA [Cantant]
                 Guarnit amb flors de gran valor
                    que van anar al sepulcre
                 sense cap llàgrima d'amor.
REI
Com et trobes, bonica?

OFÈLIA
Bé; que Déu us ho pagui. Diuen que la xibeca era la filla d'un forner. Senyor, sabem què som, però no sabem què podem arribar a ser. Que Déu seguia la vostra taula.
REI

Desvarieja per la mort del seu pare.

OFÈLIA
Si us plau, no en parlem, d'això; però quan us preguntin què significa, digueu això: [Cantant]
                  Demà serà sant Valentí
                     i a casa teva faré estada:
                  vindré de bon matí
                     per ser la teva enamorada.
                  Ell l'esperava de matí;
                     va obrir la porta i ella
                  va entrar. Quan va sortir
                     ja no era una donzella.
REI
Estimada Ofèlia!
OFÈLIA
És cert; no ho juro pas. Deixeu-me dir el final:
                                
                                Cantant.

                  Per Jesucrist, Nostre Senyor
                     -maleïda vergonya, i tant!-;
                  només que en tinguin l'ocasió,
                     el joves sempre ho fan.
                  ella digué amb sorpresa:
                     "Em vas prometre de casar-te amb mi".
                  I ell va respondre:
                     "Hauria complert la promesa
                  si no haguessis vingut al llit amb mi".

Activitat 7

• A Hamlet li encanta el teatre. Però ara està més pendent de les reaccions dels espectadors que de la representació. Explica per què?
  Perquè a Hamlet es preocupa per les critiques i opinions dels seus espectadors al vore les seus obres de teatre. En aquest cas Hamlet està pendent de la reacció del rei, ja que mitjançant una obra de teatre posarà a prova al rei, per a saber si el seu oncle es l'assassí del seu germà, es a dir, del pare de Hamlet. I gracies a la seua reacció, obté el seu resultat, el rei abandona la sala i es conscient de que Hamlet coneix el seu assassinat. 

HAMLET

Què us sembla aquesta obra, senyora?

REINA

Em sembla que la dama fa un excés de promeses.

HAMLET

Ah, però ja les complirà.

REI

Ja en saps l'argument? No hi ha res d'ofensiu?

HAMLET

No, no, només fan broma, enverinen de broma... Res ofensiu, de cap manera.

REI

Quin títol té, aquesta obra?

HAMLET

La ratera. Redéu, tot és retòrica. L'escena representa un assassinat comès a Viena. El duc es diu Gonzago, i la seua dona, Baptista. De seguida ho veureu. És una història de canalles; però què hi fa? No afecta la Vostra Majestat, ni cap dels que tenim l'ànima lliure. Qui sigui frare que prengui l'espelma. Nosaltres no ens hem de preocupar de res.

 Entra Llucià

Aquest és un tal Llucià, parent del rei.

OFÈLIA

Feu molt bé el paper del cor, milord.

HAMLET

Podria fer d'intèrpret entre tu i el teu enamorat, si us pogués veure, com a titelles, festejant.

OFÈLIA

Sou molt agut, milord, molt agut.

HAMLET

L'enverina al jardí per robar-li la corona. Es diu Gonzago, i la història es conserva en un italià molt elegant. Ara, tot seguit, veureu com l'assassí obté l'amor de l'esposa de Gonzago.

OFÈLIA

El rei s'ha alçat!

HAMLET

Com! Espantat per un foc sense bales?

REINA

Com us trobeu, milord?

POLONI

Suspeneu la funció!

REI

Porteu-me la llum. Marxeu!

POLONI

Llum, llum, llum!

Activitat 6

Contesteu en els vostres blocs: Aquest monòleg està escrit en vers blanc. Però, sabríeu explicar amb les vostres pròpies paraules ―en prosa― quines afliccions torben l'ànim de Hamlet?

HAMLET

Ser o no ser: aquest és el dilema:

si a l'esperit li és més noble sofrir

els cops i els dards de l'ultratjant Fortuna,

o armar-se contra un mar de sofriments

i enllestir-los lluitant. Morir, que és com dormir,

res més; dir que amb el son finalitzem

els mals del cor, les mil ferides naturals

que la carn va heretar. És un final

per desitjar devotament. Morir, dormir,

i potser somniar; aquest és el destorb:

perquè els somnis que habiten en el son de la mort,

un cop ja ens hem desprès d'aquesta pell mortal,

ens imposen respecte, és aquesta la causa

que fa que les desgràcies durin tant.

Perquè, si no, qui podria aguantar

les fuetades i les burles d'aquests temps,

l'insult de l'opressor, l'ultratge del superb,

tot el dolor de l'amor menyspreat,

la lentitud de la justícia,

la insolència dels càrrecs, i el desdeny

que dels indignes rep la gent de mèrit,

si pogués un mateix donar-se el cop de gràcia

amb un simple punyal? Qui portaria el pes

d'una vida cansada de queixes i suors,

si no fos per la por d'alguna cosa

més enllà de la mort, aquest país no descobert

que no deixa tornar de les seves fronteres

a cap dels viatgers, que ens confon el desig,

i ens fa suportar els mals que ara tenim

més que fer-nos volar cap als que ens són desconeguts?

Així, doncs, la consciència ens fa covards a tots,

i així el color natiu de la resolució

queda esblaimat pel pàl·lid deix del pensament;

i els projectes més alts i de més importància,

per aquesta raó desvien el seu curs

i perden fins i tot el nom d'acció.

Però ara, silenci. Bella Ofèlia!

Nimfa, que siguin recordats els meus pecats

en les teves pregàries.

En aquest fragment Hamlet parla sobre la famosa frase ''Ser o no ser: aquest és el dilema''. I  éll creu que morir, es el final de tot sufriment i patiment, que també passa en el somni d'una persona, i per a éll aquestes dos coses son similars. Ja que quan estem vius hi han moltes desgracies. Però molta gent te por a la mort, ja que es una cosa desconeguda per a tots, a pesar de que tots tenen una mala vida no volen anar a allò desconegut. Per tot açò Hamlet no sap si venjar-se de la mort del seu pare o no fer rés, ja que el seu problema es el pas entre la vida i la mort.

Activitat 5

• En aquest fragment, Gertrudis retreu a Poloni que parle amb tanta retòrica. Poloni mateix en sembla ser conscient. Assenyaleu quines figures retòriques hi empra.
  
  

 POLONI

                              Això s'ha acabat bé.

Milord, Senyora, si us hagués d'exposar

el que haurien de ser la majestat i el deure,

per què el dia és el dia i la nit és la nit,

i el temps és temps, seria malgastar

nit, dia i temps. Com que la brevetat

és l'ànima del seny, seré molt breu.

El vostre noble fill és boig. I dic

només això, perquè cal estar boig

per definir la veritable bogeria.

Però deixem-ho estar. 

REINA

Al gra, Poloni; menys retòrica. 

POLONI

Senyora, us juro que no faig retòrica.

Que és boig és cert. És cert i és una llàstima.

I és una llàstima que sigui cert. Ximple figura!

Retirem-la, perquè no vull parlar amb retòrica.

Admetem, doncs, que és boig. Ara ens fa falta

trobar la causa que té aquest efecte,

o millor dir: la causa del defecte,

perquè el defectuós efecte ha de tenir una causa.

Deixem-ho així, i aquesta és la deixalla;

considereu això: tinc una filla

―i fins que ja no sigui meva, la tindré―

que, per obediència i deure, m'ha donat

―fixeu-vos-hi― això. Ara escolteu i decidiu: 

          Llegint.

"A l'ídol de la meva ànima, a la celestial i formosa Ofèlia". Ja és una expressió ben lletja i ben desgraciada. "Formosa" és una paraula horrible; però ja ho veureu. Diu així: "en el seu pit excels i blanc, aquesta...", etc. 

REINA

Això li ha donat Hamlet? 

POLONI

Bona senyora, espereu un moment.

No dic res que no hi sigui.

En aquest fragment utilitza: 

• Tautologia: per què el dia és el dia i la nit és la nit, i el temps és temps
• Jocs de paraules: perquè cal estar boig per definir la veritable bogeria.
• Concatenació: Que és boig és cert. És cert i és una llàstima. I és una llàstima que sigui cert.
• Antítesi: trobar la causa que té aquest efecte, o millor dir: la causa del defecte
• Paral·lelisme:   Ja és una expressió ben lletja i ben desgraciada
• Antístrofa: El vostre noble fill és boig. I dic 

  només això, perquè cal estar boig 

  per definir la veritable bogeria.

  
  

Activitat 4

• L'aparició de l'espectre, que té lloc a la primera escena de l'obra, és un fet poc versemblant. Podríem discutir si al començament del segle XVII devia resultar més creïble que avui; però, com aconsegueix Shakespeare que semble real?

 Shakespeare aconsegueix que semble real, introduint sentiments i accions reals, i a més introduïx l'espectre, que es el cos del rei mort, que fa que tinga realitat. Per altre lloc, Horaci representa lo racional, ja que no te altre remei que acceptar lo que esta succeint com realitat. També el tremolar al veure el fantasma, ja que és el que farien totes les persones.

Característiques de la tragèdia en Shakespeare

En els segles XVI i XVII va nàixer un teatre modern. En aquesta època destaca Shakespeare pel seu geni personal i la combinació dels factors que es presenten en el seu país i a més es desenvolupa una individualització.  Les característiques són les següents:

1. La ruptura de les unitats clàssiques del teatre: Shakespeare trenca els motles clàssics. Al costat de l'acció principal hi ha acciones secundàries i no hi ha unitat de temps ni d'espai. Respecte a l'espai, l'obra transcorre en Dinamarca i  en el Palau d'Elsenor. Per a Hamlet Dinamarca és una presó i li dona un ambient carcerari, claustrofòbic i hostil. A més, el seu temps és imprecís, no té un desenrotllament cronològic. És difícil encaixar accions en els temps, unes succeeixen amb rapidesa i altres són viatges llargs. Igualment, el temps és circular, l'acció a vegades torna al passat. En Hamlet, es mescla la prosa i el vers, però principalment esta escrit en vers blanc (vers sense rima). La prosa és utilitzada quan Hamlet mostra bogeria. També s'inclouen elements còmics en les tragèdies. Utilitza l'humor, que serveix per a alleugerir la tensió dramàtica i és un contrapunt del final tràgic. Hamlet tampoc respecta la unitat d'estil, apareixen diversos tons en l'expressió del sentiments.
2. Arrels de la tragèdia clàssica: Hamlet conserva els cinc actes del teatre clàssic, la fatalitat i el patetisme. La fatalitat o el destí apareix ja en el primer acte quan Hamlet intenta explicar a Horaci que ha de seguir l'espectre. Per altre lloc, el patetisme o patiment marca a Hamlet en les intervencions angoixoses i en l'acumulació de morts, violència i sang. Shakespeare té el talent de fer reviure als espectadors l'escena, per les gran passions humanes. A més utilitza la catarsi, que produirà que l'espectador després s'entenga millor i no repetisca les decisions que van dur al personatge al seu fatídic final.
3. Diàleg i monòleg:
   
   • En el diàleg s'aprecia l'eloqüència i la varietat de registres que utilitza. Utilitza un llenguatge solemne que alternarà amb el familiar i amb el cru exabrupte. Hi ha varietats de tons en l'expressió del sentiments: des de d'intensitat de Hamlet, la delicadesa d'Ofèlia i la burla de l'estil retòric de Poloni.
   • En els monòlegs Hamlet expressa el que sent i pensa. Tenen importància, per la seua bellesa i la contribució a la fama de Hamlet en la literatura. En ells apareixen: reflexions sobre la vida i la mort, dubtes entre actuar o no per a venjar la mort del seu pare, el somni com a part de la realitat  i a més expressen el seu estat d'ànim i les reflexions més íntimes i sinceres.
    
4. El teatre dins de Hamlet: Hamlet conté un element de la tragèdia isabelina de venjança: el teatre dins del teatre, acompanyada de la dilació del venjador, els homicides múltiples i la mort del protagonista. En l'obra apareixen crítiques i opinions en boca de personatges que al·ludeixen a la situació real d'actor d'Anglaterra. En Hamlet , apareix teatre dins del drama, suposa una recreació del fet que desencadena la tragèdia.  L'acció es dedica al preparatius d'aquesta obra i la seua representació, el títol és ''L'assassinat del Gonzago'' i Hamlet li fica el nom de ''La ratera''. Hamlet posa a prova el rei, per a saber si és culpable de l'assassinat del seu germà i obté el resultat que espera. La reacció del rei, li dóna tensió i impaciència.  El rei intentarà impedir la venjança de Hamlet. Aquest l'envia a Anglaterra i afegirà la sentència de mort.
   
   
5. Humor; Burla del cortesà: Shakespeare barreja allò tràgic amb allò còmic (tragèdia i comèdia). Es burla dels que intenten definir gèneres dramàtics de forma estricta. La intenció d'aquesta barreja és còmica. Poloni és un ésser que s'arrossega i es ven per ambició. Hamlet conté una burla de l'estupidesa.
   
   
6. Recursos retòrics: Hamlet està ple de recursos com: calamburs, commutació i jocs de paraules, que revelen gran enginy i ironia. L'obra té un caràcter conceptista, presenta trets de l'estil barroc amb elements conceptuals i escenogràfics. Junt am la crítica de la societat, apareix l'obsessió pel llenguatge i l'acumulació de figures retòriques en la capacitat creadora i la bellesa de l'expressió. Algunes figures retòriques són: la comparació, la metàfora, l'antítesi, les exclamacions, les enumeracions, l'apostrofes i les anàfores. Aquestos recursos li donen al diàleg intensitat, desassossec i amargura. El seu estil i llenguatge tenen una gran construcció dramàtica, intensitat i riquesa retòrica.
    

Activitat 3 - Ser o no ser Shakespeare?

Ja deus saber que alguns estudiosos dubten que fóra William Shakespeare l'autor de les 37 obres teatrals atribuïdes i dels seus coneguts sonets. Explica breument les tres teories que tenen més adeptes.
Ben Jonson es referia al Bard com un autor de "poc llatí i menys grec" satiritzant la manca d'educació universitària del dramaturg. Aquesta falta d'educació superior va donar origen a unes teories que posaven en dubte la capacitat d'un actor elisabetià per a crear una obra tan magna i d'un contingut tan extens. Aquestes teories han tingut gran arrelament en àmbits erudits alemanys. Els principals candidats són:

1. Cristopher Marlowe, el qual va morir jove en una baralla de taverna. D'acord a aquesta teoria Marlowe no hauria mort sinó que va fingir la mort per interessos de la corona per a la qual actuava d'espia. Hauria utilitzat el nom de l'actor William Shakespeare per a signar les seves obres.
2. Edward de Were, el Comte tenia vocació literària i moltes de les situacions descrites en els drames signats per Shakespeare podrien reflectir situacions reals viscudes pel comte.
3. Francis Bacon, fou una de les plomes més erudites del seu temps i per això se li atribueix l'autoria de tota l'obra dramàtica de Shakespeare. El principal motiu és que Bacon ja té una obra pròpia en un estil diferent al de Shakespeare.

Activitat 2 - curiositats

• La pel·lícula que recomanaria és aquesta:

• El escenario real en que se hizo esta obra, fueron las tierras de Dinamarca. En el extremo norte del estrecho de Oresund, que la separa de Suecia, se halla la ciudad de Elsinore,donde esta el castillo real, que es el escenario de esta tragedia.