Activitat 8

• Però, què li passa a la bella Ofèlia?
  En aquesta escena Ofèlia mostra com l'afectat la mort del seu pare. Observem la seua bogeria i el seu dolor per la perduda d'un ésser volgut. I Ofèlia acaba morint ofegada, ja que no té ganes de viure la vida. A més, part de la seua bogeria també prové de les contradiccions amb Hamlet, ja que ella  li vol, però li diuen que s'allunye d'éll, ja que éll socialment esta per damunt. I també es utilitzada per Poloni i el rei Claudi, en el seu espionatge a Hamlet.

OFÈLIA
On és la bella Majestat de Dinamarca?
REINA
Com estàs, Ofèlia?
OFÈLIA [Cantant]

                   Com puc conèixer entre tots ells

                      el meu fidel amor?

                   Per la petxina del capell,

                      per les sandàlies i el bordó.
REINA
Ai, dolça dama, què és aquesta cançó?
OFÈLIA
Què dieu? No, fixeu-vos-hi, us ho prego:

                                 Cantant.

                  Ha mort, senyora: se n'ha anat;
                     és mort, reposa.
                  amb gespa verda sobre el cap
                     i, als peus, la llosa.
Ai, ai!
REINA
Però, escolta'm, Ofèlia. 
OFÈLIA [Cantant]
                  El seu sudari blanc i pulcre...

                                  Entra el rei.
REINA
Déu meu, mireu això, senyor.
OFÈLIA [Cantant]
                 Guarnit amb flors de gran valor
                    que van anar al sepulcre
                 sense cap llàgrima d'amor.
REI
Com et trobes, bonica?

OFÈLIA
Bé; que Déu us ho pagui. Diuen que la xibeca era la filla d'un forner. Senyor, sabem què som, però no sabem què podem arribar a ser. Que Déu seguia la vostra taula.
REI

Desvarieja per la mort del seu pare.

OFÈLIA
Si us plau, no en parlem, d'això; però quan us preguntin què significa, digueu això: [Cantant]
                  Demà serà sant Valentí
                     i a casa teva faré estada:
                  vindré de bon matí
                     per ser la teva enamorada.
                  Ell l'esperava de matí;
                     va obrir la porta i ella
                  va entrar. Quan va sortir
                     ja no era una donzella.
REI
Estimada Ofèlia!
OFÈLIA
És cert; no ho juro pas. Deixeu-me dir el final:
                                
                                Cantant.

                  Per Jesucrist, Nostre Senyor
                     -maleïda vergonya, i tant!-;
                  només que en tinguin l'ocasió,
                     el joves sempre ho fan.
                  ella digué amb sorpresa:
                     "Em vas prometre de casar-te amb mi".
                  I ell va respondre:
                     "Hauria complert la promesa
                  si no haguessis vingut al llit amb mi".

Activitat 7

• A Hamlet li encanta el teatre. Però ara està més pendent de les reaccions dels espectadors que de la representació. Explica per què?
  Perquè a Hamlet es preocupa per les critiques i opinions dels seus espectadors al vore les seus obres de teatre. En aquest cas Hamlet està pendent de la reacció del rei, ja que mitjançant una obra de teatre posarà a prova al rei, per a saber si el seu oncle es l'assassí del seu germà, es a dir, del pare de Hamlet. I gracies a la seua reacció, obté el seu resultat, el rei abandona la sala i es conscient de que Hamlet coneix el seu assassinat. 

HAMLET

Què us sembla aquesta obra, senyora?

REINA

Em sembla que la dama fa un excés de promeses.

HAMLET

Ah, però ja les complirà.

REI

Ja en saps l'argument? No hi ha res d'ofensiu?

HAMLET

No, no, només fan broma, enverinen de broma... Res ofensiu, de cap manera.

REI

Quin títol té, aquesta obra?

HAMLET

La ratera. Redéu, tot és retòrica. L'escena representa un assassinat comès a Viena. El duc es diu Gonzago, i la seua dona, Baptista. De seguida ho veureu. És una història de canalles; però què hi fa? No afecta la Vostra Majestat, ni cap dels que tenim l'ànima lliure. Qui sigui frare que prengui l'espelma. Nosaltres no ens hem de preocupar de res.

 Entra Llucià

Aquest és un tal Llucià, parent del rei.

OFÈLIA

Feu molt bé el paper del cor, milord.

HAMLET

Podria fer d'intèrpret entre tu i el teu enamorat, si us pogués veure, com a titelles, festejant.

OFÈLIA

Sou molt agut, milord, molt agut.

HAMLET

L'enverina al jardí per robar-li la corona. Es diu Gonzago, i la història es conserva en un italià molt elegant. Ara, tot seguit, veureu com l'assassí obté l'amor de l'esposa de Gonzago.

OFÈLIA

El rei s'ha alçat!

HAMLET

Com! Espantat per un foc sense bales?

REINA

Com us trobeu, milord?

POLONI

Suspeneu la funció!

REI

Porteu-me la llum. Marxeu!

POLONI

Llum, llum, llum!

Activitat 6

Contesteu en els vostres blocs: Aquest monòleg està escrit en vers blanc. Però, sabríeu explicar amb les vostres pròpies paraules ―en prosa― quines afliccions torben l'ànim de Hamlet?

HAMLET

Ser o no ser: aquest és el dilema:

si a l'esperit li és més noble sofrir

els cops i els dards de l'ultratjant Fortuna,

o armar-se contra un mar de sofriments

i enllestir-los lluitant. Morir, que és com dormir,

res més; dir que amb el son finalitzem

els mals del cor, les mil ferides naturals

que la carn va heretar. És un final

per desitjar devotament. Morir, dormir,

i potser somniar; aquest és el destorb:

perquè els somnis que habiten en el son de la mort,

un cop ja ens hem desprès d'aquesta pell mortal,

ens imposen respecte, és aquesta la causa

que fa que les desgràcies durin tant.

Perquè, si no, qui podria aguantar

les fuetades i les burles d'aquests temps,

l'insult de l'opressor, l'ultratge del superb,

tot el dolor de l'amor menyspreat,

la lentitud de la justícia,

la insolència dels càrrecs, i el desdeny

que dels indignes rep la gent de mèrit,

si pogués un mateix donar-se el cop de gràcia

amb un simple punyal? Qui portaria el pes

d'una vida cansada de queixes i suors,

si no fos per la por d'alguna cosa

més enllà de la mort, aquest país no descobert

que no deixa tornar de les seves fronteres

a cap dels viatgers, que ens confon el desig,

i ens fa suportar els mals que ara tenim

més que fer-nos volar cap als que ens són desconeguts?

Així, doncs, la consciència ens fa covards a tots,

i així el color natiu de la resolució

queda esblaimat pel pàl·lid deix del pensament;

i els projectes més alts i de més importància,

per aquesta raó desvien el seu curs

i perden fins i tot el nom d'acció.

Però ara, silenci. Bella Ofèlia!

Nimfa, que siguin recordats els meus pecats

en les teves pregàries.

En aquest fragment Hamlet parla sobre la famosa frase ''Ser o no ser: aquest és el dilema''. I  éll creu que morir, es el final de tot sufriment i patiment, que també passa en el somni d'una persona, i per a éll aquestes dos coses son similars. Ja que quan estem vius hi han moltes desgracies. Però molta gent te por a la mort, ja que es una cosa desconeguda per a tots, a pesar de que tots tenen una mala vida no volen anar a allò desconegut. Per tot açò Hamlet no sap si venjar-se de la mort del seu pare o no fer rés, ja que el seu problema es el pas entre la vida i la mort.

Activitat 5

• En aquest fragment, Gertrudis retreu a Poloni que parle amb tanta retòrica. Poloni mateix en sembla ser conscient. Assenyaleu quines figures retòriques hi empra.
  
  

 POLONI

                              Això s'ha acabat bé.

Milord, Senyora, si us hagués d'exposar

el que haurien de ser la majestat i el deure,

per què el dia és el dia i la nit és la nit,

i el temps és temps, seria malgastar

nit, dia i temps. Com que la brevetat

és l'ànima del seny, seré molt breu.

El vostre noble fill és boig. I dic

només això, perquè cal estar boig

per definir la veritable bogeria.

Però deixem-ho estar. 

REINA

Al gra, Poloni; menys retòrica. 

POLONI

Senyora, us juro que no faig retòrica.

Que és boig és cert. És cert i és una llàstima.

I és una llàstima que sigui cert. Ximple figura!

Retirem-la, perquè no vull parlar amb retòrica.

Admetem, doncs, que és boig. Ara ens fa falta

trobar la causa que té aquest efecte,

o millor dir: la causa del defecte,

perquè el defectuós efecte ha de tenir una causa.

Deixem-ho així, i aquesta és la deixalla;

considereu això: tinc una filla

―i fins que ja no sigui meva, la tindré―

que, per obediència i deure, m'ha donat

―fixeu-vos-hi― això. Ara escolteu i decidiu: 

          Llegint.

"A l'ídol de la meva ànima, a la celestial i formosa Ofèlia". Ja és una expressió ben lletja i ben desgraciada. "Formosa" és una paraula horrible; però ja ho veureu. Diu així: "en el seu pit excels i blanc, aquesta...", etc. 

REINA

Això li ha donat Hamlet? 

POLONI

Bona senyora, espereu un moment.

No dic res que no hi sigui.

En aquest fragment utilitza: 

• Tautologia: per què el dia és el dia i la nit és la nit, i el temps és temps
• Jocs de paraules: perquè cal estar boig per definir la veritable bogeria.
• Concatenació: Que és boig és cert. És cert i és una llàstima. I és una llàstima que sigui cert.
• Antítesi: trobar la causa que té aquest efecte, o millor dir: la causa del defecte
• Paral·lelisme:   Ja és una expressió ben lletja i ben desgraciada
• Antístrofa: El vostre noble fill és boig. I dic 

  només això, perquè cal estar boig 

  per definir la veritable bogeria.

  
  

Activitat 4

• L'aparició de l'espectre, que té lloc a la primera escena de l'obra, és un fet poc versemblant. Podríem discutir si al començament del segle XVII devia resultar més creïble que avui; però, com aconsegueix Shakespeare que semble real?

 Shakespeare aconsegueix que semble real, introduint sentiments i accions reals, i a més introduïx l'espectre, que es el cos del rei mort, que fa que tinga realitat. Per altre lloc, Horaci representa lo racional, ja que no te altre remei que acceptar lo que esta succeint com realitat. També el tremolar al veure el fantasma, ja que és el que farien totes les persones.

Característiques de la tragèdia en Shakespeare

En els segles XVI i XVII va nàixer un teatre modern. En aquesta època destaca Shakespeare pel seu geni personal i la combinació dels factors que es presenten en el seu país i a més es desenvolupa una individualització.  Les característiques són les següents:

1. La ruptura de les unitats clàssiques del teatre: Shakespeare trenca els motles clàssics. Al costat de l'acció principal hi ha acciones secundàries i no hi ha unitat de temps ni d'espai. Respecte a l'espai, l'obra transcorre en Dinamarca i  en el Palau d'Elsenor. Per a Hamlet Dinamarca és una presó i li dona un ambient carcerari, claustrofòbic i hostil. A més, el seu temps és imprecís, no té un desenrotllament cronològic. És difícil encaixar accions en els temps, unes succeeixen amb rapidesa i altres són viatges llargs. Igualment, el temps és circular, l'acció a vegades torna al passat. En Hamlet, es mescla la prosa i el vers, però principalment esta escrit en vers blanc (vers sense rima). La prosa és utilitzada quan Hamlet mostra bogeria. També s'inclouen elements còmics en les tragèdies. Utilitza l'humor, que serveix per a alleugerir la tensió dramàtica i és un contrapunt del final tràgic. Hamlet tampoc respecta la unitat d'estil, apareixen diversos tons en l'expressió del sentiments.
2. Arrels de la tragèdia clàssica: Hamlet conserva els cinc actes del teatre clàssic, la fatalitat i el patetisme. La fatalitat o el destí apareix ja en el primer acte quan Hamlet intenta explicar a Horaci que ha de seguir l'espectre. Per altre lloc, el patetisme o patiment marca a Hamlet en les intervencions angoixoses i en l'acumulació de morts, violència i sang. Shakespeare té el talent de fer reviure als espectadors l'escena, per les gran passions humanes. A més utilitza la catarsi, que produirà que l'espectador després s'entenga millor i no repetisca les decisions que van dur al personatge al seu fatídic final.
3. Diàleg i monòleg:
   
   • En el diàleg s'aprecia l'eloqüència i la varietat de registres que utilitza. Utilitza un llenguatge solemne que alternarà amb el familiar i amb el cru exabrupte. Hi ha varietats de tons en l'expressió del sentiments: des de d'intensitat de Hamlet, la delicadesa d'Ofèlia i la burla de l'estil retòric de Poloni.
   • En els monòlegs Hamlet expressa el que sent i pensa. Tenen importància, per la seua bellesa i la contribució a la fama de Hamlet en la literatura. En ells apareixen: reflexions sobre la vida i la mort, dubtes entre actuar o no per a venjar la mort del seu pare, el somni com a part de la realitat  i a més expressen el seu estat d'ànim i les reflexions més íntimes i sinceres.
    
4. El teatre dins de Hamlet: Hamlet conté un element de la tragèdia isabelina de venjança: el teatre dins del teatre, acompanyada de la dilació del venjador, els homicides múltiples i la mort del protagonista. En l'obra apareixen crítiques i opinions en boca de personatges que al·ludeixen a la situació real d'actor d'Anglaterra. En Hamlet , apareix teatre dins del drama, suposa una recreació del fet que desencadena la tragèdia.  L'acció es dedica al preparatius d'aquesta obra i la seua representació, el títol és ''L'assassinat del Gonzago'' i Hamlet li fica el nom de ''La ratera''. Hamlet posa a prova el rei, per a saber si és culpable de l'assassinat del seu germà i obté el resultat que espera. La reacció del rei, li dóna tensió i impaciència.  El rei intentarà impedir la venjança de Hamlet. Aquest l'envia a Anglaterra i afegirà la sentència de mort.
   
   
5. Humor; Burla del cortesà: Shakespeare barreja allò tràgic amb allò còmic (tragèdia i comèdia). Es burla dels que intenten definir gèneres dramàtics de forma estricta. La intenció d'aquesta barreja és còmica. Poloni és un ésser que s'arrossega i es ven per ambició. Hamlet conté una burla de l'estupidesa.
   
   
6. Recursos retòrics: Hamlet està ple de recursos com: calamburs, commutació i jocs de paraules, que revelen gran enginy i ironia. L'obra té un caràcter conceptista, presenta trets de l'estil barroc amb elements conceptuals i escenogràfics. Junt am la crítica de la societat, apareix l'obsessió pel llenguatge i l'acumulació de figures retòriques en la capacitat creadora i la bellesa de l'expressió. Algunes figures retòriques són: la comparació, la metàfora, l'antítesi, les exclamacions, les enumeracions, l'apostrofes i les anàfores. Aquestos recursos li donen al diàleg intensitat, desassossec i amargura. El seu estil i llenguatge tenen una gran construcció dramàtica, intensitat i riquesa retòrica.
    

Activitat 3 - Ser o no ser Shakespeare?

Ja deus saber que alguns estudiosos dubten que fóra William Shakespeare l'autor de les 37 obres teatrals atribuïdes i dels seus coneguts sonets. Explica breument les tres teories que tenen més adeptes.
Ben Jonson es referia al Bard com un autor de "poc llatí i menys grec" satiritzant la manca d'educació universitària del dramaturg. Aquesta falta d'educació superior va donar origen a unes teories que posaven en dubte la capacitat d'un actor elisabetià per a crear una obra tan magna i d'un contingut tan extens. Aquestes teories han tingut gran arrelament en àmbits erudits alemanys. Els principals candidats són:

1. Cristopher Marlowe, el qual va morir jove en una baralla de taverna. D'acord a aquesta teoria Marlowe no hauria mort sinó que va fingir la mort per interessos de la corona per a la qual actuava d'espia. Hauria utilitzat el nom de l'actor William Shakespeare per a signar les seves obres.
2. Edward de Were, el Comte tenia vocació literària i moltes de les situacions descrites en els drames signats per Shakespeare podrien reflectir situacions reals viscudes pel comte.
3. Francis Bacon, fou una de les plomes més erudites del seu temps i per això se li atribueix l'autoria de tota l'obra dramàtica de Shakespeare. El principal motiu és que Bacon ja té una obra pròpia en un estil diferent al de Shakespeare.

Activitat 2 - curiositats

• La pel·lícula que recomanaria és aquesta:

• El escenario real en que se hizo esta obra, fueron las tierras de Dinamarca. En el extremo norte del estrecho de Oresund, que la separa de Suecia, se halla la ciudad de Elsinore,donde esta el castillo real, que es el escenario de esta tragedia.

Activitat 7 (Cant V)

«Poeta», li vaig dir, «m’agradaria
parlar amb aquells dos que vénen junts
i que pareixen tan lleugers al vent.»
I ell a mi: «Ja els veuràs quan seran
més prop d’ací; llavors els ho demanes
per l’amor que els fa córrer, i ells vindran.»
Tan prompte com el vent els acostà,
els vaig cridar: «Ànimes turmentades,
veniu, parleu-nos, si ho teniu permès!»
Com els coloms que, enduts pel seu desig,
vénen per l’aire al dolç niu, amb les ales
quietes i alçades, per l’impuls que els guia,
ells van eixir de l’estol on és Dido
i, per l’aire maligne, s’acostaren:
tan fort i ple d’afecte era el meu crit.
«Criatura benèvola i amable
que, per l’aire fosc, véns a visitar
els qui tenyiren la terra de sang,
si el rei de l’univers fóra amic nostre
li pregaríem per la teua pau,
ja que et fa pena el nostre horrible mal.
Del que vulgueu escoltar i parlar,
nosaltres parlarem i escoltarem
mentre el vent calle, tal com ha fet ara.
La terra on jo vaig nàixer és a prop
d’aquella costa cap on baixa el Po
per fer la pau amb els seus afluents.
L’amor, que en cor gentil pren aviat,
es va encendre en aquest, per la bellesa
del meu cos; i és com una ofensa encara.
L’amor, que obliga a més amor l’amat,
m’atragué cap a ell amb tanta força
que encara no m’ha abandonat, com veus.
L’amor ens va dur a una sola mort,
i a qui ens matà, l’espera la Caïna.»

Contesta al teu bloc:

1. A partir del text proposat comenteu l’estructura general de l’obra.
   Aquesta obra es divideix en tres parts: 1. L'infern és un món subterrani amb forma de de con invertit que arriba al centre de la terra. Com més s'avança més intens és el foc. Però en l'últim cercle predomina el gel. Per arribar-hi es travessen nou cercles. Al primer es troben els nascuts abans de Crist, i als següents els pecadors: luxuriosos, golafres, avars, iracunds, melangiosos, fraudulents, heretges, violents, lladres, hipòcrites i traïdors. Els pecats estan per ordre de gravetat. El més profund és la traïció a Déu. L'Infern està ple d'éssers monstruosos que turmenten els condemnats, és l'essència del càstig. Aquesta part és la més geomètrica. Déu manifesta el seu poder implícitament amb l'ordre i la justícia. El progressiu descens representa, per al protagonista, una conquesta de maduresa. 2.El purgatori és un lloc intermedi on es pot aconseguir la salvació. Allí van les ànimes que es van penedir abans de morir. Aquests mereixen estar en el Paradís, però han de purificar-se passant unes proves. Al Purgatori s'ascendeix per un sender estret en el qual hi ha dos replans que corresponen a l'Antepurgatori, on es troben els negligents que es van penedir en l'últim moment. El Purgatori pròpiament dit es representa com una muntanya amb set esglaons format pels set pecats capitals. Està considerat com el regne de l'esperança i es representa amb una muntanya de cim pla. En cadascuna de les cornises es redimeixen els distints pecats. Dante i Virgili ascendiran per ell per trobar-se amb Beatriu. El Purgatori té una història en desenvolupament: la purificació de les ànimes. En aquest lloc la narració segueix els ritmes del dia i de la nit, es més semblant al món terrenal. Les ànimes veuen el sentit de les coses, comprenen els seus propis límits humans, malgrat això, han d'alliberar-se de la culpabilitat. 3. I per últim el paradís on Dante es troba amb Beatriu i l'acompanya a través de nou esferes celestes mogudes per cors angelicals. El protagonista és examinat pels tres apòstols, i això li permet assolir el centre de l'univers i contemplar la Santíssima Trinitat. Com s'ha purificat pot gaudir de la presència de Déu. Allí son acollits els justos.
   
   
2. Caracteritzeu la funció dels personatges en el fragment seleccionat.
   
   
3. Importància i sentit de la Divina comèdia.

Te varies interpretacions aquesta obra:

• El primer s'anomena literal. Tracta fets i personatges històrics. Pel que fa al viatge ultramundà, ens produeix algun desconcert en proposar el sentit literal. Aquets es pot resoldre acceptant com un arravatament místic
• El segon, al·legòric, consiteis en una veritat amagada en l'argument. El significat al·legòric de l'obra es recolza en un poderós sistema de símbols: es basa en els números tres i nou. El tres expressa la perfecció divina. Tres són les parts del poema, tres són els versos de cada estrofa, cada estrofa té trenta-tres síl·labes i el nou potencia l'últim número, cada part es divideix en nou cercles.
• El tercer és el moral. El propòsit de Dante va ser mostrar el horrors de l'infern i les glòries del paradís, per aixó té el propòsit de salvar la humanitat del pecat.
• El quart sentit, l'anagògic. Es refereix a veritats referides a la glòria eterna. Per explicar-ho, Dante recorre a l'exemple de l'eixida d'Egitpe del poble d'Israell: literal: l'alliberament; al·legòric: la nostra redempció per Crist; moral: l'ànima s'allibera; i anagògic: l'ànima passa a la llibertat de la glòria eterna.

Importancia de l'obra:

• Dante volia defensar i elogiar la llengua toscana. Ell pensaba que no solament el llatí era vàlid.Per això, utilitza arcaismes, llatinismes, etc.

• Una altra finalitat es fer-li a Beatriu una glorificació, presentant-la com una santa i elogiant-la.

EL DECAMERÓ I ALTRES COL·LECCIONS DE RELATS

Al segle XVI pertanyen escriptors com: Don Juan Manuel, Chaucer i Boccaccio. A més en aquesta època es van traslladar ''Les mil i una nits''.

1. El Decameró de Boccaccio es un cant a l'amor i goig de la vida. No li dona tanta importància a l'originalitat del temes, però si a l'estil. Els cent relats s'enllacen a traves d'un fil conductor (l'obra comença amb la descripció de la pesta negra, quan set dones i tres homes es refugien en una villa i narren cada un un conte). Cadascun comença amb una breu introducció, (en la qual el rei o reina li dona un tema per al conte), seguit d'un resum i finalitza amb un breu conclusió.  Els contes se situen en l'època contemporània. Decameró utilitza personatges   tot tipus, ja que son éssers comuns. A més l'obra té un sentit anticlerical. Els seus temes són profans i destaquen: l'amor, l'enginy, la intel·ligència, la critica als costums socials i la fortuna.
2. Contes de Canterbury, de Chauce. Chaucer va escriure el contes de Canterbury, que tenen una estructura pareguda a la del Decameró. Són narracions en vers i el fil conductor es la taverna. Chaucer se trova en el Tabardo amb vint-i-nou persones que acorden premiar a la persona que narre el millor conte, amb un menjar. La seua obra son vint-i-tres contes i les seues caracteristiques són:

• La visió vitalista del mónEls narradors opinen sobre els contes i discuteixen 
• L'humor la ironia
• Els jocs de paraules
• Els acudits
• Les paròdies
• Chaucer és personatge i narrador
• L'autor ofereix un retrat dels peregrins
  
  3.Les mil i una nits són relats orals. L'argument es un reus, ofés per la infidelitat de la seua esposa i decideix venjar-se amb totes les dones. Mana que cada nit li lliuren una donzella que ordena matar a la matinada següent. Però, quan li toca a Sahrazad, aconsegueix despertar el seu interés contant-li un conte que interromp en arribar el dia, aleshores retarda l'execució. La jove enllaça un conte amb un altre, que també deixa sense acabar i així la jove entreté al rei durant mil i una nits, al cap dels quals, el monarca la desposarà. Les caracteristiques d'aquesta obra són:

• Els gèneres són diversos
• La temàtica variada
• La tècnica és un tret estructural
• El maravellós i fantàstic forma part de la majoria dels contes.

Activitat 6 (Cant III)

"Per mi entrareu a la ciutat sofrent,
per mi entrareu cap a l’etern dolor,
per mi entrareu amb la perduda gent.
La justícia mogué el meu constructor:
em varen fer la divina potència,
l'alta saviesa i el primer amor.
Abans de mi no va ser creat res
que no fóra tan etern com sóc jo:
deixeu tota esperança, els que hi entreu."
Tots aquests mots, en un color obscur,
els vaig veure escrits dalt d'una porta;
i vaig dir: "Mestre, quin sentit tan dur!"
I ell em digué, seguint-me el pensament:
"Ací és on cal que deixes tots els dubtes,
ací hauràs de matar la covardia.
Hem arribat al lloc on jo t'he dit
que trobaràs tanta gent turmentada
que ha perdut ja el bé de la raó."
I havent posat la seua mà en la meua,
amb cara alegre, que em reconfortà,
em féu entrar en els espais secrets.

Contesta al teu bloc:

• Explica el contingut d’aquest fragment, en el context argumental de l’obra. 
  En aquest fragment comença parlant Dante de l'entrada a l'infern i ell creu que te part de culpa de que molta gent entre. A més pensa que ell va a ser el primer en existir i que es l'esperança de molta gent que apareix en l'infern. I ja en el final del fragment trobem un diàleg amb el seu mestre Virgili el qual li diu que no ha de tindre temo per allo que va a veure ara. I al final es quan l' adverteix de que van a entrar en els espais secrets, amb els quals es refereix a l'infern.

Activitat 5

CANT I
A la meitat del camí de la vida
em vaig trobar dins d’una selva obscura,
perquè havia deixat la recta via.

Quina cosa tan dura és dir com era
aquesta selva salvatge, aspra i forta,
que em renova la por només pensar-hi!:

és tan amarga, que és poc menys que mort.
I per parlar del bé que hi vaig trobar,
diré també altres coses que hi vaig veure.

No sé explicar bé com hi vaig entrar:
tan ple de son estava en aquell punt
en què em vaig apartar del bon camí!

En arribar, però, al peu d’un puig,
allà on ja s’acabava aquella vall
que havia omplert el meu pit de temor,

mirant amunt li vaig veure l’esquena
vestida ja amb els raigs d’aquell planeta
que a tots ens mena drets per la sendera.

Contesta al teu bloc: Aquests versos del començament de la Divina Comèdia ens permeten deduir diferents dades. Quines?

• Debia tindre 35 anys, ja que diu al mitat camí de la vida. (Aproximadament l'any 1300)

• La selva obscura en la que ell es troba la podríem relacionar amb un conflicte, una depressió, inclòs com si haguera caigut en el pecat, però ell no sap com ha pogut arribar allí Es a dir, estava en una situació de perill i ell intenta fugir del mon del pecat o del error.

Activitat 3 (Els trobadors i les trobairitz)

Explica de què va la cançó de camí.

•  Aquesta cançó és un consell que li dona a la dóna per a que s'allunye del seu marit i no tengui relacions amb ell, ja que és millor l'amant que té (amic del seu marit) i adorna al marit ple de adjectius negatius, que demostren el mal marit que és.

• I l'altra cançó tracta sobre l'amant i el desig de tindre a la dóna. Te enveja del seu marit. Aquest està dispost a donar-lo tot per ella, ja que ell la vol de veritat. I demostra la seua desesperació per aconseguir la dóna, després una espera llarga.
  

Activitat 2 (Curiositats)

La valquíria és la segona de les quatre òperes del cicle L'anell del nibelung (Der Ring des Nibelungen) de Richard Wagner. La cavalcada de les valquíries va ser representada així al Metropolitan Opera House de Nova York. Per cert, en la  mitologia escandinava, saps què era una "valquíria"?

 La valquíria es un personatge femenina de la mitologia escandinava. Eren guerreres belles, verges i amb gran fortalesa. Tenien la capacitat de guarir qualsevol ferida, i la seua missió era acompanyar als herois caiguts en la batalla. Allí els atenien servint-los hidromel i delectant-los amb la seva bellesa.

Èdip rei ("El dia d'avui et farà néixer...")

TIRÈSIAS: El dia d'avui et farà néixer i et destruirà.
ÈDIP: Les teves paraules són sempre enigmàtiques i poc entenedores.
TIRÈSIAS: No ets tu el millor desxifrador d'enigmes?
ÈDIP: Retreu-me precisament allò que em fa important.
TIRÈSIAS: I és tanmateix el teu èxit el que et perd.
ÈDIP: Tant me fa, si he salvat la ciutat.
TIRÈSIAS (fa el gest de marxar): Bé, doncs, jo me'n vaig. Noi, acompanya'm.
ÈDIP: Això, que t'acompanyi, perquè la teva presència em molesta i com més lluny te'n vagis, menys m'importunaràs.
TIRÈSIAS: Marxaré quan hagi dit el que he vingut a dir, perquè el teu posat no em fa cap por: no ets pas tu qui em perdrà. I això és el que et dic: aquest home que fa temps que busques amb les teues amenaces i edictes, l'assassí de Laios, és aquí: és, segons sembla, foraster, però ben aviat es farà evident la seva procedència tebana, però la seva sort no li portarà cap alegria perquè el convertirà de vident en cec i de ric en pobre i el farà vagar per terres estranyes tot guiant-se amb un bastó. Tothom sabrà que és germà i pare dels fills amb qui conviu, i fill i espòs de la dona que l'infantà, i alhora marit de l'esposa del seu pare i el seu assassí. Entra a palau i medita aquestes paraules, i si trobes que menteixo, pots proclamar que no sé res de profecies.

Contesta al teu bloc:

1. Assenyala la importància d'aquest fragment en el conjunt de l'obra.
   Aquest fragment es important ja que es quan Tirèsias d'una manera discreta li conta la veritat a Èdip. Quan Tirèsias comença parlar-li amb les seues paraules enfada a Èdip, que aquest li diu que vaja lluny que la seua presència li molesta. Abans d'arnar-se'n Tirèsias li diu unes coses que van a fer que Èdip pense i raone ja que li esta dient la veritat de tot aquell que intenta saber.
2. Caracteritza la funció dels personatges en el text proposat.-Edip: es el protagonista. És l'heroi tràgic adornat amb virtuts i el causant del mal de Tebes. Sense ser-ne conscient, mata el seu pare i es casa amb la seua mare. Édip representa que és impossible escapar del destí i de les profecies dels oracles. Començarà sent un heroi però acabara  sent un assassí.
   -Tiresias: és l'endeví cec en qui confien Èdip per assabentar-se de qui és l'assassí de Laios. Quan arriba Tiresias diu que Èdip esta directament implicant (tot i que al principi no volia parlar sobre el que sabia, en veure's insultat per Èdip.) Èdip interpreta que es tracta d'una conspiració de l'ancià i de Creont. Respecte a l'assassí de Laios, emet confuses prediccions; diu que es troba prop, que es creu que és estranger però és tebà, que serà germà i pare del seus propis fills, fill i espòs de sa mare i assassí de son pare. Tirèsias crea el dubte en Èdip i provoca que aquest vulga descobrir la veritat.
    

Es viu encara? (Activitat 3)

Contesta al teu bloc:

ÈDIP: És viu encara? El podria veure?

MISSATGER (adreçant-se al cor): Això potser ho sabeu millor vosaltres, la gent d’aquesta terra.

ÈDIP (s’adreça també al cor): Hi ha d’entre els presents algú que conegui el pastor de què parlem, que l’hagi vist pel camp o per la ciutat? Digueu-m’ho perquè ha arribat el moment d’esbrinar la veritat.
CORIFEU: Crec que no és altre que el camperol que abans volies veure. Però la mateixa Iocasta pot informar-te’n de manera més exacta.
ÈDIP: Esposa meva, saps si aquell home que ara mateix hem fet venir i aquest de qui ell parla...
IOCASTA: Què ha dit de qui? No t’hi capfiquis. No vulguis esbrinar nèciament les coses que han estat
dites.
ÈDIP: És impossible no posar en clar, amb els indicis que ara tinc, la veritat del meu llinatge.
IOCASTA: Pels déus, no ho esbrinis, per poc que t’estimis la vida. N’hi ha prou que en pateixi jo.
ÈDIP: Estigues tranquil·la, perquè encara que jo sigui fill d’esclau de tercera generació, tu no n’esdevindràs deshonrada.
IOCASTA: Tanmateix creu-me, t’ho demano: no ho facis.
ÈDIP: No te’n puc fer cas fins que no sàpiga clarament la veritat.
IOCASTA: Jo t’aconsello el millor perquè vull el millor per a tu.
ÈDIP: El millor ja fa temps que em fa mal.
IOCASTA: Malaurat! Tant de bo que no sàpigues mai qui ets.
ÈDIP: Algú em portarà aquest pastor ja? Deixeu que ella presumeixi del seu llinatge distingit.
IOCASTA: Ai! Ai! Dissortat, aquest és l’únic nom que puc donar-te i, d’ara endavant, no en tindràs cap altre.
(Iocasta entra embogida a palau.)
CORIFEU: Què l’ha feta marxar, Èdip, com si fos impulsada per un dolor ferotge? Temo que d’aquest silenci no es desencadeni alguna desgràcia. 

1. Situe aquest diàleg en la línia argumental d’Èdip rei, i justifique la importància temàtica d’aquest moment.
 
Aquest diàleg es important perquè es quan Èdip s'entera de que hi ha algú que sap tota la veritat, i vol investigar-hi sobre quins son els seus vertaders pares. Iocasta li diu que no hi investigue que confie en ella, ja que ella s'ha donat compte de quina es la  veritat, aleshores li diu que confie en ella. Per això aquest diàleg es essencial ja que marca el moment exacte en el que Èdip decideix investigar sobre els seus pares vertaders.

2. Caracteritze la funció dels personatges que apareixen en el fragment.

• Edip: es el protagonista. És l'heroi tràgic adornat amb virtuts i el causant del mal de Tebes. Sense ser-ne conscient, mata el seu pare i es casa amb la seua mare. Édip representa que és impossible escapar del destí i de les profecies dels oracles. Començarà sent un heroi pero acabara  sent un assassí.

• Iocasta: és la mare i esposa d'Èdip. Actua com missatgera entre el seu germà Creont i Èdip. Li diu a Èdip que no ha de fer gens de cas de les divinacions profètiques que no sempre es compren, com la de Laios. Èdip demana la presència de l'únic testimoni de l'assassinat per comprendre-ho tot. Iocasta no coneix els motius de la por d'Èdip. Finalment, després d'escoltar el relat, comprés tot el misteri i ix fugint després d'intentar de dissuadir-lo amb la investigació.

• Missatger: es el que li diu a Iocasta la mort del rei Pòlib. Ell mateix és coneixedor de què Pòlib i Mèrope no eren pares naturals d'Èdip. D'ací que la seua funció es esclarir l'assumpte del llinatge d'Èdip. Dóna herència a la trama per al seu desenvolupament i comprensió. La seua importància és decisiva, ja que aclareix definitivament el misteri.

• I el corifeu en aquest diàleg no te molta importància ja que l'única funció que fa es dir-li a Èdip que Iocasta pot informar-la d'allò que ell vol saber.

3. Si prenem el fragment seleccionat com a punt de partida, expose quines són les principals interpretacions sobre Èdip rei.

-Una teoria sosté que el llibre té com a finalitat advertir  de les conseqüències que té  cometre crims, ja que al igual que li ocorre a Èdip, les divinitats ho castiguen. No obstant, aquesta interpretació es desmunta, ja que per als grecs era necessari que el que va a ser castigat, ha de ser conscient del que ha fet, i Èdip no ho és. 

-Altra teoria es centra en el destí i afirma que ningú és lliure i que tots estem sotmesos a les voluntats dels deus.

-La tercera corrent creu que  Sòfocles no tenia cap intenció de justificar als deus sinó simplement es va inspirar en un relat mític per escriure aquesta obra.

-L´ultima, sosté que l´obra versa sobre la ceguesa de l´home, la limitació del seu coneixement, sobre la grandesa de l´home...

El bes de Gustav Klimt

Contesta al teu bloc:

En quin relat de Les metamorfosis d'Ovidi està inspirat aquest quadre?

Aquest quadre esta inspirat en el moment en qual Apol·lo besa a la ninfa Dafne en el moment en el que se esta convertint en llorer. D'acord amb açò en este quadre trobem la metamorfosi de Dafne.

Quina relació té la Font de Castàlia amb l'Oracle de Delfos?

La relació que hi ha es la font del Castalia era el manantial que produïa vapors que provocaven els somnis i les visions a l'oracle de Delfos que le permitien poder predir el futur.

L'historia d'Edip rei en dibuixos

Poderosa Afrodita

El tràgic final d'Èdip

Contesta:

• T'imaginaves així la representació? Per què?
  No. Jo la representació me la imaginava menys tràgica, no pensava que Èdip mostrara tanta desesperació i tantes ganes de morir. Pero como he pogut vore en aquest final Èdip demana la seua mort i tots els seus mals, perquè diu que es un desgraciat.
• Quins són els personatges que apareixen al vídeo?
  Al vídeo apareix Èdip com personatge principal al mig de la escena. I al fons apareixen El cor que està format per 15 nobles ancians de Tebes, que intenten fugir de Èdip, estan distanciats de ells perquè no volen veure'l. També apareix una dona que canta amb un cançó trista, en els moments en els que Èdip es troba pitjor.

Aquest vídeo m'ha paregut molt interessant ja que t'ajuda a fer-te una idea de com pot ser la resta de la historia i et fa viure d'una manera mes directa el final tràgic d' Èdip i sobre tot de la manera en la que ell la viu i la expressa. 

Els grans poetes llatins: Virgili, Horaci i Ovidi

En Roma van existir poetes molt importants. Aquests poetes es caracteritzaven per la utilització de la poesia del jo (intimitat de l'artista), del tu (critica personal) i del nosaltres (idea de Roma como a nació i cultura). Els més destacats van ser tres:

1. Virgili va nàixer a Andes i estudia a Roma on va ser protegit per Mecenes. El seu model era Homer. Virgili va ser un poeta líric i va escriure obres com:

• Bucòliques: son deu històries pastorils, amb aparença rústica i delicadesa. Els personatges i el paisatge tenen una idealització literària, que influïx en la descripció de la naturalesa. L'Arcàdia es va convertir en el símbol de la regió perfecta, on va gaudir la pau de la natura.
• Geòrgiques: és un poema que pretén alliçonar sobre les tasques del camp i infondre l'amor a la terra. Peró la naturalesa ja no es idealitzada.
• L'eneida: és el gran poema èpic llatí i conta l'origen mític de Roma per Enees. Enees es un heroi que arriba a les costes de la destrucció de Troia. En aquest poema combina la bellesa grega i l'esperit nacional romà. Enees és la imatge de l'emperador, que desitja enfortir l'Imperi i establir la pau. L' Eneida te virtuts formals:

• Perfecció en la seua estructura.
• En la representació del poema, es combinen materials heterogenis.
• Te complexitat psicològica dels seus personatges, son més humans, però menys heroics.
• Hi ha una barreja d'històries d'aventures amb amor i guerra.

2. Horaci: destaca per la seua agudesa psicològica, la seua inspiració i la seua espontaneïtat. La seua vida es moderada. Va escriure Epodes i Sàtires on ridiculitza amb ironia els vicis i conductes de la seua època. Horaci defensa la mesura, mostra els petits plaers i demostra que l'agrada l'oci. En els seus poemes també utilitza l'exageració, l'inconformisme i les aspiracions desmesurades. Va escriure Odes, i una de les més importants es la que va dedicar a una dona per tal que aprofitarà el dia i la seua joventut (Carpe Diem). També va escriure el llibre Epístoles on tracta temes sobre la filosofia, la moral i la creació literària.

3. Ovidi: va escriure poesia i podem diferenciar tres etapes:
En la primera etapa, el tema es l'amor i les obres més importants van ser:

• Amors: tractava l'historia dels seus amor.
• Heroides: eren cartes a famoses heroïnes mitològiques.
• En Art d'amar: dóna consells de como seduir a les dones.

En la segona etapa destaquen les següents obres:

• Els Fasts: descriu les festivitats romanes.
• Les Metamorfosis: apareixen transformacions de déus i d'homes en animals o en plantes.

Ovidi va ser condemnat al desterrament i marca l'inici de la seua tercera etapa on va tractar el seu lament i les peticions de clemència, com testimoni del seu sofriment. Les seus obres mes importants en aquesta etapa van ser:

• Tristes.
• Epístoles pòntiques.

Ovidi va morir en l'exili, cansat de la seua mala sort.

Fonts: Llibre de text.

Curiositats

1. Completa: "Quan surts per fer el viatge cap a Itaca, has de pregar que el camí sigui llarg,/ ple d'aventures, ple de coneixences." De quin poeta són aquests versos? Quin cantant els va popularitzar?
   Aquests versos son de Constantino kavafis i el cantant que els va popularitzar va ser Lluís Llanch.
   
2. El mot "quimera" té diferents significats: "Creació imaginària de l’esperit que es pren com una realitat"; "Malvolença contra algú" (Es tenen molta quimera.); "Ànsia, inquietud" (No passis quimera). Però en la mitologia grega era un mostre que tenia... quants caps?
   Quimera era un mostre que tenia tres caps. Un cap de dragó (al final de la qua), un de lleó i un de cabra.
   
3. Com era l'esfinx grega?
   L'esfinx grega era un dimoni de destrucció i mala sort, que tenia cara de dona, cos de lleó i ales d'àguila.
   
4. En la mitologia grega, el déu del vi i del teatre era Dionís; en la mitologia romana rebia un altre nom: quin?
   L'altre nom que rebia era Vaqus.
   
5. Busca una foto del teatre d'Epidaure.
   
6. A les representacions teatrals gregues, les sessions duraven tota la jornada, fins a la posta de sol; i el públic es portava menjar i en el mateix teatre el venedors ambulants oferien les seves mercaderies. Veritat o fals?
   Veritat.
7. Els actors sempre eren hòmens. Les dones podien assistir al teatre?
   Les dones si que podien assistir al teatre, el que no podien fer era participar al teatre, no podien ser actrius.
   
8. Quina relació tenen el santuari de Delfos i la font de Castàlia?
   La relació que hi ha es la font del Castalia era el manantial que produïa vapors que provocaven els somnis i les visions a l'oracle de Delfos que le permitien poder predir el futur.
   
9. Busca una foto del santuari de Delfos.
   
10. Tirèsias és un endeví cec. Això deu ser cosa dels déus. Explica-ho.
    Hi ha dos llegendes: La primera diu que Tirèsies va veure la deessa Atena mentre es banyava nua al mont Helicó i ella va castigar-lo privant-lo de la vista. I la segona diu que Tirèsies estava passejant al bosc on va veure dues serps que copulaven i va separar-les amb un bastó. Va ser transformat en dona, pero als set anys recupera l'arença masculina.

Primer día.

Primer día en literatura universal.