La metamorfosi ("Llançà una llambregada al despertador...

Llançà una llambregada al despertador, que feia tic-tac damunt la calaixera. "Mare de Déu!", es va dir. Eren les sis trenta i les busques anaven avançant impassibles, ja era fins i tot la mitja tocada, s'acostaven els tres quarts. Que potser no havia sonat el despertador? Del llit estant podia veure que l'havia posat exactament a les quatre; segur que havia sonat. Sí, però era possible continuar dormint com si res malgrat aquella estridència que sacsejava els mobles? La veritat és que un son tranquil no l'havia tingut, però probablement per això havia estat més profund. I ara, què? El tren següent eixia a les set; si el volia agafar, hauria de córrer com un boig; encara no tenia el mostrari empaquetat i ell no es trobava precisament vigorós i actiu. I encara que arribara a temps al tren, no evitaria l'escridassada de l'amo, perquè el mosso de l'empresa havia d'esperar-lo al tren de les cinc i de ben segur que ja havia comunicat la seua incompareixença feia estona. Era la veu del seu amo, sense caràcter ni pesquis. I si es donava de baixa per malaltia?

• Raona si apareix l'estil indirecte lliure en aquest fragment. 

La metamorfosi ("Un matí que Gregor..."

Un matí que Gregor Samsa es despertà de somnis desassossegats, es trobà al llit convertit en un insecte monstruós. Estava gitat de sobines damunt una esquena dura com una cuirassa i, alçant una mica el cap, podia veure un ventre bru i bombat, solcat de nervadures arquejades, damunt el qual, amb penes i treballs, s'aguantava el cobrellit, a punt de caure completament a terra. Les seues múltiples potes, llastimosament raquítiques en comparació amb les seues proporcions, s'agitaven desvalgudes davant els seus ulls.

"Què m'ha passat?", va pensar. No era un somni. La cambra, una cambra normal de ser humà, encara que un pèl menuda, conservava el seu aspecte de sempre entre les quatre parets familiars. Damunt la taula, on hi havia estesa una col·lecció de mostres de teles desempaquetades (el Samsa era viatjant), penjava una fotografia que no feia gaire havia retallat d'una revista il·lustrada i havia col·locat dins un bonic marc daurat. Representava una dona amb un barret de pell i una boà, asseguda tota erta i alçant vers l'espectador un gros manegot de pells en què desapareixia tot l'avantbraç.

La mirada de Gregor s'adreçà aleshores a la finestra, i el cel gris (hom sentia batre gotes de pluja contra l'ampit de xapa) l'acabà de posar malenconiós. "I si dormia una mica més i em deixava estar de bestieses?", va pensar, però això fou completament impossible, perquè estava avesat a dormir del costat dret i en el seu estat actual no reeixí a posar-se en aquesta postura. Per més que assajava amb tota la força de gitar-se del costat dret, cada vegada el balanceig el tornava a la posició dorsal. Ho provà ben bé cent vegades, amb els ulls closos per no veure les potes movent-se sense parar, i desistí sols quan començà a sentir al costat un dolor lleuger i sord no conegut fins aleshores.

• Comenta el tractament del temps en la narració. 

LA NARRATIVA HISPANOAMERICANA: EL REALISME MÀGIC

En la dècada dels 40 Hispanoamerica va tenir un gran desenvolupament urba en la vida cultural prospera amb la vinguda d'intel·lectuals europeeus. La narrativa hispanoamerica d'aquesta epoca s'allunya de la novel·la realista i els temes són nous (predomini d'allò urbà i els problemes urbans) i són elaborats de forma distinta. L'aportacio mes important es el realisme mágic.
Per a Alejo Carpentier el realisme no és suficient per a reflectir la realitat sud-americana. La narrativa hispanoamericana trenca amb la tècnica realista i enllaça la realitat i la fantasia. Pel que fa als aspectes formals els escriptors es preocupen per l' estilística i el llenguatge, usen modernes tècniques narratives i diverses innovacions formals. Així, trenquen amb l'argument lineal, utilitzen múltiples narradors i distints punts de  vista, el contrapunt, l'estil indirecte lliure, el monòleg interior... Tot aço sense abandonar les reivindicacions socials i polítiques. Altres trets d'aquesta narrativa són: la humanització (s'ocupen de qüestions de la natura humana, com ara els somnies) i l'assimilació d' elements irracionals, misteriosos i procedents del surrealisme.

Hi ha dos períodes:

1.   ELS ANYS QUARANTA:

Els trets més importants són erudició, imaginació i concisió del llenguatge.
Autors importants:

• Jorge Luis Borges: és un escriptor argenti d'extraordinaria cultura, escriu assajos i poesia. Destaca pels seus relats, entre allo fantàstic i intel·lectual, amb temàtica de caràcter filosòfic sobre la realitat que es confon amb ficció, destí, identitat, temps... Obres: ''Ficciones'' i ''El aleph''.
• Miguel Ángel Asturias: és de Guatemela. Dóna vida en ''El señor presidente'', a un dictador despòtic i esperpèntic. Aquest tema es tractat amb una tècnica expressionista i surrealista. Obra: ''El Papa verde'' (tracta de l'explotació bananera per companyies nord-americanes -tema molt habitual en aquesta narrativa- ). Va rebre un Premi Nobel. 
• Alejo Carpentier: és de Cuba. Va ser el primer teòric del realisme màgic. Per a ell el realisme pur no pot arreplegar la realitat del món americà, per aixo parla del real meravellós en el proleg de la novel·la ''El reino de este mundo'' que tracta el tema de l'esclavitud. Altra obra seua és ''El siglo de las luces''.
• Juan Rulfo: és de Mèxic. Aquest és considerat el millor narrador, utilitza tècniques narratives i combina allo fantàstic i allo real. En ''Pedro Páramo'' narra la història de Juan Preciado, que torna al poble del seu pare per a complir els desitjos de la seua mare morta. Però es troba en un poble, Comala, habitat per fantasmes. Es barreja la primera persona i la narració omniscient.
  
  
  2. DECADA DELS SEIXANTA: LA GENERACIÓ DEL ''BOOM''
  
  El boom de la narrativa hispanoamericana va ser quan les novel·les es van distribuir per tot el mon, amb èxit crític i públic. Van publicar: ''La ciudad y los perros'' i ''Cien años de soledad'', que van produir impacte. Van crear un nou estil per a mostrar la realitat social d'Amèrica. Tracten temes com: la integració d'allò real i el fet fantàstic, la renovació de les tècniques narratives i experimentació amb el llenguatge.
  
  Els novel·listes destacats:
  
• Julio Cortázar: un argentí, autor de ''Rayuela''. Pot ser llegit de diverses formes, expressa l'atzar, la relació entre l'artista i l'obra i el caos de la vida.
• Ernesto Sábato: argentí que abans era un científic pur. Les seues novel·les  són: ''El túnel'', ''Sobre héroes i tumbes'' i ''Abaddón el exterminador''. Va escriure assajos sobre l'home en la crisis del temps i el sentit de l'activitat literária. En ''Sobre héroes i tumbas'' es una tremenda història d'amor i solitud.
• Carlos Fuentes: mexica.  La seua obra més important ''La muerte d'Artemio Cruz''. Són records d'un dirigent polític, i reconstrueix la història de Mèxic i els costums.
• Gabriel García Márquez: ha expressat admiració per les tragèdies de Sófocles, hi ha dedicat atenció a ''La metamorfosi''. La seua obra principal va ser ''Cien años de soledad'' (món imaginari) i ''Macondo'' (on tracta la història d'una família desde la fundació d'una ciutat - Macondo- ). Altres obres: ''Crónica de una muerte anunciada'', ''El amor en los tiempos del cólera'', ''Del amor y otros demonios'' i ''Memoria de mis putas tristes''. Va rebre el Premi Nobel. 
• Mario Vargas Llosa: és de Perú. Es va fer famós gràcies a "La ciudad y los perros", on critica la societat masclista i la violència. Altres novel·les interessants són: "La casa verde", "Pantaleón y las visitadoras" o "La tía Julia y el escribidor". Va ser un gran admirador de Flaubert i entre el seus models literaris cal citar a: Joanot Martorell, García Márquez i Faulkner. El Premi Nobel l'ha aconseguit "per la seua cartografia de les estructures de poder i les seues imatges mordaces de la resistència de l'individu, la rebel·lió i la derrota".
• Altres escriptors hispanoamericans que mereixen ser destacats són el cuba Cabrera Infante; el peruà, Bryce Echenique i el guatemalenc, Augusto Monterroso. I les més importants Isabel Allende de Chile amb ''La casa de los espiritus'' i Laura Esquirel.