Madame Bovary i Lucia di Lammermoor (Activitat 9)

A Rouen, Emma acudeix a la representació de Lucie de Lammermoor, de Donizetti,  basada en una novel·la de Walter Scott, un escriptor que ella havia llegit quan tenia quinze anys. Comenta quin efecte li produeix aquesta escena.  

Emma va reaccionar d'una manera extranya. Al vore al home passejant per l'escenari va sentir algo, que li va fer voler anar correns cap a ell, per a entregar-se completament. Era com la rencarnació de l'amor, i volia que ell la fera seva.

Segona part. Capítol 12 (Activitat 7)

• Situa el present fragment en l'argument de Madame Bovary i comenta'n la rellevància per al desenvolupament de la trama.
  
  

Capítol 8, Segona Part (Activitat 6)

Quina particularitat estilística trobes en aquest fragment?

En aquest fragment apareix el mètode del contrapunt, ja que apareix la conversa de Emma i Rodolphe, a la vegada que el conseller parla. S'estableixen dos converses a l'hora, que va fer que siguera una novetat.Segons Josep Mundó: "L’estil de Flaubert és molt particular, atesa la seva forma de treballar, i és el que el caracteritza com a gran escriptor. Un dels elements més notables és el contrapunt, que fa servir en les converses, en els diàlegs amorosos, en el diàleg amb el rector, en la festa, en la fira, etc.; en aquest sentit, és significativa l’escena de l’òpera. El contrapunt li serveix per subratllar el contrast, per barrejar dos punts de vista. L’episodi de la fira, per exemple, és instrumental, perquè reuneix Emma i Rodolphe en una conversa que es contraposa fortament a l’ambient on es desenvolupa: la interacció dels diàlegs i les veus de fora marca el contrast dels personatges."

Capítols 5 i 6, Primera Part (Activitat 5)

• Comenta la utilització de la cursiva en aquest fragment.
  ''felicitat, passió, embriaguesa'': estan en cursiva per a donar-li enfàsi, ja que són expressions.
  ''Paul et Virginie'': esta en cursiva perquè és el nom d'un llibre.
   
• Com era l'educació de les jóvens de l'època?
  L'educació a França es va caracteritzar des de la instauració de l'escolarització obligatòria en el segle XIX, per la denominada escola republicana francesa, laica, pública i obligatòria, que es va crear com a element fonamental de la República Francesa, amb la separació Església-Estat i com instrument de la consciència nacional, fins i tot de la generalització de l'ús de la norma culta o acadèmica de l'idioma francès. Una concepció de l'elitisme basada en la meritocràcia intel·lectual, i un alt nivell d'exigència tant en el reclutament de professors com en els alumnes, estaven pensades per a la formació dels quadres dirigents de la burocràcia, l'empresa i la docència i investigació universitària. A la segona meitat del segle XX es produeix una profunda transformació, lligada als canvis socials i intel·lectuals, a l'extensió en edat de l'escolarització obligatòria i l'augment de l'heterogeneïtat de la composició l'alumnat per la immigració i degradació de la perifèria de les grans ciutats, amb un desarrelament i falta d'integració social accentuada en l'anomenada segona generació. L'escolarització a França és obligatòria fins als 16 anys. Als 3 anys d'edat s'admeten als nens al parvulari.
  
• Explica si hi trobes algun "salt enrere" o "analepsi".
  El salt enrere o analepsi és una tècnica utilitzada tant en el cinema com en la literatura que altera la seqüència cronològica de la historia, connectant moments diferents i traslladant l'acció al passat.
  Apareix un salt enrere quan Emma conta els fets que li van passar quan ella tenia quinze anys, en el segon parragraf ,que és el següent:
  A quinze anys, doncs, Emma es passà sis mesos empastifant-se les mans amb aquesta pols de les velles sales de lectura. Més tard, amb Walter Scott, s’apassionà pels motius històrics; tenia la imaginació poblada de cofres, de cossos de guàrdia i de trobadors. Li hauria plagut de viure en algun d’aquests vells edificis nobiliaris, com aquelles dames vestides amb uns cossets llargs que es passaven els dies recolzades a l’ampit de les ogives amb el mentó posat dins de la mà i l’esguard perdut al fons dels camps, sotjant l’arribada d’algun cavaller amb la ploma blanca al capell i galopant damunt d’un corser negre. Durant aquesta temporada mantingué viu el culte de Maria Stuart i sentí una entusiasta veneració per les dones il·lustres o infortunades. Joana d’Arc, Heloïsa, Agnès Sorel, la bella Ferronnière i Clemència Isaura es destacaven, per a ella, com uns astres de primera magnitud en la immensitat tenebrosa de la història, de la qual també emergien d’ací d’allà, per bé que més enfonsats encara en l’obscuritat del passat i sense cap relació entre ells, sant Lluís amb l’alzina, Bayard moribund, certes ferocitats de Lluís XI, un xic de la nit de Saint Berthélemy, el plomall de Bearnès i sempre el record dels plats pintats en els quals es feia l’apologia de Lluís XIV.

Capítol 2, Primera Part (Activitat 4)

• Comenta aquesta descripció. De qui es tracta?
  Aquesta descripció és de Madame Bovary.
  Els recursos que utilitza per a fer la descripció són:
  • Adjectius: com per exemple ''blancor, brillant, fines, netes, primes, llargues, bruns, negres, negres, fresca, blanc, llisos, ondulat, rosades..''
  • Comparacions: ''portava unes ulleres de carei, com un home'' i ''Duia els cabells migpartits en dos bandós negres i tan llisos que semblaven un sol bocí''
  • Utilització de la conjunció ''i'' procedida de punt i coma: ''Això no obstant, les seves mans no eren belles ni potser prou pàl·lides, i tenien falanges massa primes;'' i ''I, deixant veure a penes la punta de l'orella''.
  • Antítesi: ''els ulls: per bé que eren bruns, semblaven negres a causa de les pestanyes'' i ''les seves mans no eren belles ni potser prou pàl·lides, i tenien falanges massa primes; d'altra banda, eren massa llargues i sense toves inflexions en les línies dels contorns''
  • Enumeració: ''El que realment tenia d'encisador eren els ulls: per bé que eren bruns, semblaven negres a causa de les pestanyes, i el seu esguard penetrava francament amb una ardida candidesa'' 
  • Significació dels objectes: 
  • Mètode de desplegament:
  • Intercanvi de paraules sense sentit:
  
  

Charles està sorprès de la blancor d'aquelles ungles. Eren brillants, fines de l'extrem, més netes que els voris de Dieppe i tallades en forma d'ametla.  d'altra banda, eren massa llargues i sense toves inflexions en les línies dels contorns. El que realment tenia d'encisador eren els ulls: per bé que eren bruns, semblaven negres a causa de les pestanyes, i el seu esguard penetrava francament amb una ardida candidesa. Com que la sala era fresca, petava de dents tot menjant, la qual cosa descobria una mica els seus llavis carnosos, els quals tenia el costum de mossegar-se en els moments de silenci. La seva gorja emergia dolçament del coll blanc, girat i ajustat del vestit. Duia els cabells migpartits en dos bandós negres i tan llisos que semblaven un sol bocí; estaven separats per una clenxa fina al mig del cap, la qual s'enfonsava lleugerament segons la corba del crani. I, deixant veure a penes la punta de l'orella, anaven a confondre's al darrere en un monyo abundant amb un moviment ondulat vers les temples que cridà l'atenció al metge, car era la primera vegada que veia un pentinat semblant. Les galtes eren rosades. Lligades als botons de la brusa amb un cordonet, portava unes ulleres de carei, com un home.