Capítol 2, Primera Part (Activitat 4)

• Comenta aquesta descripció. De qui es tracta?
  Aquesta descripció és de Madame Bovary.
  Els recursos que utilitza per a fer la descripció són:
  • Adjectius: com per exemple ''blancor, brillant, fines, netes, primes, llargues, bruns, negres, negres, fresca, blanc, llisos, ondulat, rosades..''
  • Comparacions: ''portava unes ulleres de carei, com un home'' i ''Duia els cabells migpartits en dos bandós negres i tan llisos que semblaven un sol bocí''
  • Utilització de la conjunció ''i'' procedida de punt i coma: ''Això no obstant, les seves mans no eren belles ni potser prou pàl·lides, i tenien falanges massa primes;'' i ''I, deixant veure a penes la punta de l'orella''.
  • Antítesi: ''els ulls: per bé que eren bruns, semblaven negres a causa de les pestanyes'' i ''les seves mans no eren belles ni potser prou pàl·lides, i tenien falanges massa primes; d'altra banda, eren massa llargues i sense toves inflexions en les línies dels contorns''
  • Enumeració: ''El que realment tenia d'encisador eren els ulls: per bé que eren bruns, semblaven negres a causa de les pestanyes, i el seu esguard penetrava francament amb una ardida candidesa'' 
  • Significació dels objectes: 
  • Mètode de desplegament:
  • Intercanvi de paraules sense sentit:
  
  

Charles està sorprès de la blancor d'aquelles ungles. Eren brillants, fines de l'extrem, més netes que els voris de Dieppe i tallades en forma d'ametla.  d'altra banda, eren massa llargues i sense toves inflexions en les línies dels contorns. El que realment tenia d'encisador eren els ulls: per bé que eren bruns, semblaven negres a causa de les pestanyes, i el seu esguard penetrava francament amb una ardida candidesa. Com que la sala era fresca, petava de dents tot menjant, la qual cosa descobria una mica els seus llavis carnosos, els quals tenia el costum de mossegar-se en els moments de silenci. La seva gorja emergia dolçament del coll blanc, girat i ajustat del vestit. Duia els cabells migpartits en dos bandós negres i tan llisos que semblaven un sol bocí; estaven separats per una clenxa fina al mig del cap, la qual s'enfonsava lleugerament segons la corba del crani. I, deixant veure a penes la punta de l'orella, anaven a confondre's al darrere en un monyo abundant amb un moviment ondulat vers les temples que cridà l'atenció al metge, car era la primera vegada que veia un pentinat semblant. Les galtes eren rosades. Lligades als botons de la brusa amb un cordonet, portava unes ulleres de carei, com un home.