Importància i sentit de LES FLORS DEL MAL.

Baudelaire va ser un poeta de formació clàssica, els seus poemes tenen estructura poètica i esquemes de rima. Volia provocar als lectors, és el pare de la poesia moderna. En les flors del mal assenyala les coses pel seu nom. La interpretació s'ha fet com una reflexió sobre la rebel·lia i la innovació es que no pot haver triomf de l'esforç. Baudelaire és rebel, irreverent i anticlerical, és un intent d'alliberament per mitjà de l'art, la bellesa i l'amor, amb el seu món anònim i els paradisos artificials. L'única via per a la salvació és la mort. Baudelaire veu el costat negatiu de la Mort i pensa que l'home no és bo per naturalesa sinó pervers i depravat.
La poesia de Baudelaire té caràcter didàctic, intenta sacsejar la consciència moral del lector i intenta trastornar les nostres idees.
Manifesta la seua concepció de poeta modern, com un ésser maleït, refusat per la societat burgesa. L'arrogància, la distinció i les maneres de parlar i vestir defineixen aquest període, que es va denominar dandisme.
El dandisme es basava en un ésser extravagant i distingit que es caracteritza pel culte al jo. La insatisfacció permanent s'anomena Spleen (fàstic). Per a Baudelaire, el tedi és el mal absolut, un malestar causat per la condició humana, una ànsia insatisfeta.
Els seus poemes són l'expressió de l'atracció que senten els homes pel bé i el mal. L'individu és un subjecte dividit entre Satanàs (diabòlic) i Déu (diví). Baudelaire és el primer poeta de la ciutat, París, una metròpoli superpoblada, impersonal i indiferent. Els habitants de París són cecs, borratxos, ancians i descobreix l'existència d'éssers marginats, que són alhora decrèpits i encantadors. La seua poesia és un monòleg sord i interminable, els personatges estan sols, viuen aïllats en aquesta gran ciutat.
L'edició de ''Les Flors del mal'' va ser publica l'any 1857, va ser segrestada després d'una campanya per ''Le Figaro''. En el judici es va imposar una multa i es prohibia l'edició de sis poemes. El delicte era ofensa a la moral i als bons costums. Baudelaire va ser un poeta immoral, ratllant la pornografia i una lectura per a degenerats. Però, en realitat el llibre qüestiona allò més dolorós i pitjor de la condició humana.
Pel que fa al aspecte formal, la seua poesia és conseqüència d'una arquitectura, és una unitat amb principi, continuació i final. En Les flors del mal demostra la distancia que el separa del Romanticisme, on els llibres es basaven en la inspiració i no tenien una estructura definida. La quantitat inicial de poemes era decent, cosa que ens obliga a relacionar ''Les flor del mal'' amb ''La divina comèdia'' que també tenia la mateixa quantitat de cants. Va establir una estructura basada en les correspondències de la relació entre formal metafòrica i al·legòrica.
Baudelaire va ser la crítica i síntesi del Romanticisme i el precursor del simbolisme. És considerat el pare del decadentisme que aspirava a escandalitzar la burgesia i oscil·la entre procediments romàntics. Va refusar els vells codis i sentimentalitats romàntiques. No va admetre la inspiració ni la imaginació i se centra en un clàssic perquè la poesia és un treball centrat a polir a la perfecció els versos. Va reemplaçar el romàntic d'inspiració per d'artesania.
Es dona la circumstancia que ''Les flors de mal'' va aparèixer el mateix any que  Madame Bovary, Baudelaire i Flaubert es coneixien i s'admiraven perquè tenien una relació cordial, encara que pertanyien a moviments literaris diferents superposats en les literatures europees: el Simbolisme per al vers i el Realisme per a la novel·la.
Una altra innovació de Baudelaire va ser que també escriu poemes en prosa, una novetat que suposa la desaparició de les formes poètiques tradicionals i la fundació de la lírica moderna. Baudelaire és l'iniciador del simbolisme i de la poesia moderna. Expressa una angúnia existencial amb l'Spleen i l'Ideal. És el poeta del món real i de la bellesa, de la felicitat i del sofriment, de la morbidesa i del pecat, és la representació del poeta que no aconsegueix adaptar-se al món. Va influir considerablement en poetes com: Verlaine, Mallarmé, Rimbaud i la seua ressonància a arribat fins a l'actualitat, al segle XXI.
En les flors del mal apareix la bellesa i allò sublim amb el llenguatge poètic.

Tema 5. Curiositats

Segurament coneixes aquest quadre. Comenta amb quin moviment el podem relacionar.

Aquest quadre pertany al Cubisme és un dels moviments artístics pertanyents a l'art modern, present  en la pintura i l'escultura, desenvolupat entre 1907 i 1914. El Cubisme va introduir un punt d'inflexió en la pintura, i representa l'inici de l'art abstracte. En les obres cubistes els objectes es trenquen, s'analitzen, i es re-construeixen en una forma abstracta; enlloc de representar els objectes des d'un únic punt de vista, l'artista pinta el motiu des d'una multitud de perspectives per tal de representar-lo en un context més ampli. El cubisme intenta atènyer l'essència de les coses que representa, per la juxtaposició de punts de vista diferents en la realitat, però que apareixen simultanis en l'obra final. Picasso, aplicarà la descomposició cubista al paisatge, però també als objectes i al retrat. Els cubistes van abolir la idea de que cal pintar "matèries nobles"," i pensaven que qualsevol objecte podria ser objecte d'atenció estètica. Aquest quadre de Picasso 1907 és considerat com el primer quadre cubista.

• Busca alguna altra pintura famosa relacionada amb el període que estem estudiant.
  

Aquest pertany al surrealisme, és el moviment d'avantguarda més important del període d'entreguerres, i molt possiblement el més influent de tots ells quest moviment artístic, intel·lectual i cultural en general s'orienta al voltant de la persecució de l'alliberament de la ment, emfatitzant les facultats imaginatives i crítiques de l'inconscient i l'assoliment d'un estat diferent de, "més que" i més veritable que la realitat tangible i quotidiana: el "sur-real", per sobre de la realitat. Per a molts surrealistes, aquesta cerca de transcendir la realitat tangible i d'assolir-ne una que incorporés els elements de la imaginació i l'inconscient s'ha manifestat en l'intent de portar a terme una revolució personal, cultural, política i social, a vegades concebuda o descrita com una transformació completa de la vida a través de la llibertat, la poesia, l'amor i el sexe.

 

• Aquesta òpera de Puccini és un viatge musical al París més bohemi; però, què és la "bohèmia"?Bohèmia apareix per primera vegada al segle XIX. Al·ludeix a la cultura dels gitanos, cridats ''bohemios'' en Franca, per arribar des de la regió de Bohèmia. Es refereix a uns modes de viure de sectors socioculturals amb una escala de valors diferents a la societat sedentària i burgesa. Els seus llocs per a trobar-se eres cafès, on es un reunien i discutien les tendències, les idees, la política, el pensament i la cultura. És un artista de aparencia despreocupada, poc descuidada, desordenada... Es descanta pel mon de les idees, el coneixement, les realitats..