Capítol 1, Primera Part (Activitat 3)

Aquest és el començament de la novel·la, comenta'l en el teu bloc. 

• Pel que fa a l'estil, hi trobem un exemple de "transició", que demostra la versatilitat de Flaubert com a narrador, explica-ho.
  En aquest capítol apareix una transició entre el relat subjectiu que apareix al principio a la narració objectiva, ja que passa del present al passat, i el narrador desapareix.
• Segons V. Nabokov, alguns objectes funcionen com a símbols. Quin significat pot tenir la gorra?
  La gorra de Charles és un objecte simbolic ja que és una peça llastimosa i  de mal gust, i simbolitza el futur de la vida de Charles, com lamentable i desencertada.

Preparàvem les lliçons, quan es presentà el director seguit d’un novençà endiumenjat i d’un ajudant que portava un pupitre. Els qui dormien es desvetllaren, i tots plegats ens aixecàrem com si ens haguessin sorprès en ple treball.

El director ens indicà que seguéssim novament; després, girant-se cap al vigilant:

―Senyor Roger ―li digué a mitja veu―, heus aquí un alumne que us recomano; entra al cinquè curs. Si la seva conducta i la seva aplicació són meritòries, passarà amb els grans¸tal com li correspon per edat. 

Aturat a l’angle de la porta, una mica ressagat, a tal punt que a penes el podíem veure, el novençà tenia l’aspecte d’un camperol, d’una quinzena d’anys d’edat, i era més alt que cap de tots nosaltres. Portava els cabells tallats arran de front, com un cabiscol de poble, i semblava d’aspecte reflexiu i molt intimidat. Per bé que no fos ample d’espatlles, la seva jaqueta, d’un teixit verd i amb un rengle de botons negres, devia engavanyar-lo força, i a través de les gires de les mànegues deixava veure uns punys vermells acostumats a sentir-se nus. Les cames, cobertes amb unes mitges blaves, sortien d’uns pantalons esgroguissats i tibants a causa dels elàstics. Anava calçat amb unes sabates grosses, mal enllustrades i guarnides de tatxes. 

Començàrem a recitar lliçons. Ell parava les orelles, atent com si escoltés un sermó, sense gosar encreuar les cames, ni recolzar-se a la taula, i a les dues, quan sonà la campana, calgué que el vigilant l’advertís per tal que es posés a la fila amb nosaltres.

Bon punt entràvem a classe, teníem el costum de llançar les gorres per terra a fi de tenir les mans lliures; es tractava de llançar-les des del peu de la porta a sota del banc, de manera que es rebatessin contra la paret, aixecant un núvol de pols: era el costum. 
Sigui, però, que ell no s’havia adonat d’aquesta maniobra o bé perquè no s’hi havia volgut sotmetre, el cas és que ja havíem acabat l’oració i el novençà encara tenia la gorra al damunt dels genolls. Era una d’aquelles gorres en la composició de les quals entraven els elements de la gorra de pèl, de la chapska, del capell rodó, de la gorra de pell de llúdria i de la de cotó; una d’aquelles peces dissortades, en fi, la muda lletjor de les quals presenta profunditats d’expressió com la cara d’un imbècil.

Ovoide i inflada per un joc de balenes, començava amb tres sortints circulars; després, alternaven uns rombes de vellut i de pell de conill separats per una cinta vermella; seguia una mena de sac que s’acabava amb un polígon encartonat, cobert amb un brodat de trenyella complicada i del qual penjava, a l’extrem d’un cordó molt prim, una creueta de fils d’or, com una borla. La gorra era nova; la visera lluentejava.

―Aixequeu-vos! ―digué el professor.

S'aixecà: la gorra li caigué. Tota la classe es posà a riure.

S'ajupí per tal de plegar-la. Un veí la hi tornà a fer caure amb un cop de colze; s'ajupí a plegar-la novament.

―Desempallegueu-vos d'aquest casc! ―digué el professor, que era home d'humor.

Els col·legials esclafiren una rialla que desconcertà el pobre xicot, a l'extrem que no sabia si restar amb la gorra als dits, si deixar-la per terra, o si posar-se-la al cap. Es reféu i se la posà al damunt dels genolls.

Curiositats (Activitat 2)

•  Els fundadors de Yahoo van trobar el nom de l'empresa llegint un llibre escrit el 1726. Explica-ho.
  El nom de Yahoo l'han agafat d'un llibre de Jonatha Swift, ''Els viatges de Gulliver'', que s'anomenaven Yahoos. Tracta de que el pare de Filo, co-fundador de Yahoo i cridava a David i Jerry per ser inquiets i aquestos van usar el nom para al seu portal. En el llibre, Yahoo realment és una criatura que s'assembla a l'humà però és brut i té costums desagradables.

• El 1857 es van publicar dues obres cabdals, quines?
  En 1957 es va publicar també Madame Bovary de Gustave Flaubert i Les Flors del mal de Charles Baudelaire.
• La pel·lícula L'autre Dumas recrea la vida de l'autor de novel·les com Els tres mosqueters o El comte de Montecrist. Per què va ser polèmic aquest film a França? Per cert, Alexandre Dumas pare o fill?
  Alexandre Dumas, va provocar polèmica després que s'elegira unactor blanc per interpretar el paper del novel·lista, d'origen africà quan aquest tendría que ser de color. Gerard Depardieu, hagué d'enfosquir la seua pell i ficar-se una perruca risada per participar en "L'altre Dumas". Els crítics afirmen que tindrien que haver elegit a un actor mulat. L'historiador Claude Schopp diu que, encara que els seus libres eren admirats pels seus contemporanis, a vegades fou ridiculitzat pel color de la seua pell.
• Mary Shelley va escriure una novel·la terrorífica. De què va?
  En aquesta novel·la gòtica, explora el sentiment del terror reflectint les passions en una escenografia nocturna, tempestuosa i mortuòria. El doctor Frankenstein vol donar vida a la seua Criatura amb ferramentes humanes, es a dir, la ciència i el coneixement.
• El film El corredor nocturno, basat en una novel·la d'Hugo Buriel, tracta en realitat d'un mite literari. Què té a veure amb Goethe?
  “El corredor nocturn” és una pel·lícula de suspens i reflexiona sobre les pors y les obsessions humanes. En Goethe, el pacte diabòlic que realitza Faust, a través de Mefistòfil on li entrega la seua ànima a canvi de ser jove fins a la mort. Mefistòfil obté els resultats oposats als desitjats, ja que fa el bé quan busca fer el mal. En l'obra, Faust  mostra la seua animositat molt dèbil, i es està desprotegit i indefens, havent de dependre dels altres per a aconseguir els seus objectius, Faust necessita Mefistòfil i el seu poder.  La relació d'amor-odi entre els dos protagonistes d'este film és una metàfora sobre l'exercici del poder, la força de la voluntat i fins als dilemes morals de l'home contemporani. És una història de ficció.

Característiques i funcions dels personatges de l'obra.

• Emma Bovary: és la protagonista, l'obra es centra en el seu desenvolupament. És una inadaptada en el seu món, a causa de la imaginació desmesurada que alimenta amb lectures romàntiques. És una lectora de novel·les d'amor, de relats exòtics i de poesia romàntica. És apassionada, inconformista i mostra insatisfacció. Vols escapar de la seua existència per mitjà de l'adulteri i conèixer altre món. El seu encant físic, li dóna atracció i encant. És una xica cursi que s'emociona amb novel·les romàntiques, somia amb aventures i protagonitza escenes que llig. Busca consol en la religió i l'adulteri. És un personatge ambigu, sota ella s'embosca un home. És dominant i rebel, ja que cap dels tres homes sap prendre decisions. Amb el seu marit, ella es la que domina i s'encarrega de cobrar les factures dels pacients. Agafa actituds masculines. Emma està sola i s'enfronta a tot. Mor jove i té una mort atroç, gràcies a la seua valentia, viu experiències profundes.
  
  
• Charles Bovary: és el seu marit, és un home dèbil, sense ambicions, no té atractius i amb idees convencionals. És producte de la seua educació, la mare decideix el seu futur i intervé en la seua vida. És un ésser patètic, enamorat cegament. És un professional mediocre, la seua negligència provoca la gangrena d'un pacient, i ha de tallar-li-la. Després de morta la seua esposa descobreix tota la veritat. És mediocre i anodina, i sent un amor pur per Emma, tant viva com mort, li agrada fins quan ella es morta.
  
  
• Rodolphe  Boulanger: és l'amant. És un terratinent que arriba de la ciutat i es creu superior, troba en Emma una tendresa infantil. El seu propòsit es aprofitar-se'n de la situació, per acabar abandonant-la a la seua mort. És superficial, sense inquietuds, encara que Emma el troba interessant, atractiu i encantador. Emma el pressiona per anar-se'n plegats, però ell s'escapa deixant-la arruïnada mortalment. Ací Emma té un pensament de suïcidi. Ella anys després el buscarà per tal que la salve d'una ruïna econòmica, per`ell diu que no té i Emma desesperada es suïcida.
• León Dupuis: es l'altre amant. És l'encarnació de la innocència i del sentiment pur i generós, però després és un home ambiciós i mediocre. Coneix Emma i simpatitzen, ja que tenen gustos afins per les lectures sentimentals i evocacions romàntiques. Per parteix cap a Rouen per a seguir estudiant. Allí tres anys després es troba a Emma i viuran un idil·li·li semblant a la lluna de mel. Finalment, ell renuncia a les seus exigències i li dona esquena.
• Homais: és el farmacèutic, representa la fe en el coneixement i el progrés que va caracteritzar França. És un apotecaria vanitós, anticlerical, que defensa el progrés i vol exhibir-se al poble. És un home superb, interessant i assedegat de poder. La seua ciència procedeix dels fulletons, la cultura dels periòdics i els seus gustos literaris són pèssims. És el burgés del poble i pare de tres fills. És vil i servil. Després de la mort d'Emma i la ruïna del metge, evita el tracte amb Charles. I se sent feliç perquè les autoritat el condecoren amb la creu d'honor.
• Madame Bovary mare: progenitora de Charles, dominant i autoritària. Ha modelar el caràcter dèbil del seu fill. Detesta Emma, però els trau de compromisos econòmics. Menysprea la literatura i responsabilitza les novel·les dels desordres que pateix Emma. Al final, vol quedar-se amb la néta i açò provoca la ira de Charles i la ruptura de la relació.
  
  
• Monsieur Bovary: pare de Charles. No s'assembla a ell, li agrada beure, és faldiller, peresós i presumeix de conqueridor. Simple, primitiu i lliure. Mor d'un infart.
• Heloïse Dubuc: dona de Charles. És malaltissa i gelosa. Que descobreixen que no era tan rica como deia, és humiliada pels Bovary i mor als dies.
• Berthe: filla d'Emma i Charles. La mare es recorda d'ella quan té problemes amb els seus amants. És la víctima del suïcidi d'Emma. Finalment, la recull la tia, que com és pobre, l'envia a treballar a una filatura. Amb el seu destí d'obrera, es dissolen les ambicions de Madame Bovary.
  
  
• Abate Bournisien: el rector de Yonville. Demostra la seua ineptitud enfront de la crisis d'Emma. Està en desacord amb l'apotecari Homais.
  
  
• Felicité: domèstica dels Bovary. És una xica fidel i demostra habilitats per encobrir les escapades d'Emma. És col·col·laboradora i còmplice quan la seua mestressa es troba en fallida econòmica. Després de la mort d'Emma li roba els vestits i s'escapa amb Teodor.
• Monsieur Rouault: pare vidu d'Emma. És bondadós i envia cada any un titot a la seua filla i al gendre. La mort d'Emma el deixa desconsolat i el du a la mort.
  
  
• Hippolyte: jove de l'hosteleria. Coix i sofreix impotència professional. Per culpa de Charles, se li imputa la cama.
  
  
• Madame Lefrançois i Madame Tuvache: La primera es mestressa de la taverna i la segona l' esposa de l'alcalde.
• Doctor Canivet: Metge prestigiós.
  
  
• Doctor Larivière: antic mestre de Charles. És noble i entregat. Representa el pare de Flaubert.
  
  
• Edgar Lagardy: Famós tenor de qui Emma s'enamora en l'opera.
  
  
• Captaire cec: ple de parracs i úlceres, símbol del destí tràgic. És un rodamón. Emma sent repulsió envers ell i Homais és el seu enemic. L'apotecaria aconsegueix que el tanquen en el manicomi.
• Justine: empleat d'Homais. El jove viu silenciosament enamorat d'Emma.