Capítols 5 i 6, Primera Part (Activitat 5)

• Comenta la utilització de la cursiva en aquest fragment.
  ''felicitat, passió, embriaguesa'': estan en cursiva per a donar-li enfàsi, ja que són expressions.
  ''Paul et Virginie'': esta en cursiva perquè és el nom d'un llibre.
   
• Com era l'educació de les jóvens de l'època?
  L'educació a França es va caracteritzar des de la instauració de l'escolarització obligatòria en el segle XIX, per la denominada escola republicana francesa, laica, pública i obligatòria, que es va crear com a element fonamental de la República Francesa, amb la separació Església-Estat i com instrument de la consciència nacional, fins i tot de la generalització de l'ús de la norma culta o acadèmica de l'idioma francès. Una concepció de l'elitisme basada en la meritocràcia intel·lectual, i un alt nivell d'exigència tant en el reclutament de professors com en els alumnes, estaven pensades per a la formació dels quadres dirigents de la burocràcia, l'empresa i la docència i investigació universitària. A la segona meitat del segle XX es produeix una profunda transformació, lligada als canvis socials i intel·lectuals, a l'extensió en edat de l'escolarització obligatòria i l'augment de l'heterogeneïtat de la composició l'alumnat per la immigració i degradació de la perifèria de les grans ciutats, amb un desarrelament i falta d'integració social accentuada en l'anomenada segona generació. L'escolarització a França és obligatòria fins als 16 anys. Als 3 anys d'edat s'admeten als nens al parvulari.
  
• Explica si hi trobes algun "salt enrere" o "analepsi".
  El salt enrere o analepsi és una tècnica utilitzada tant en el cinema com en la literatura que altera la seqüència cronològica de la historia, connectant moments diferents i traslladant l'acció al passat.
  Apareix un salt enrere quan Emma conta els fets que li van passar quan ella tenia quinze anys, en el segon parragraf ,que és el següent:
  A quinze anys, doncs, Emma es passà sis mesos empastifant-se les mans amb aquesta pols de les velles sales de lectura. Més tard, amb Walter Scott, s’apassionà pels motius històrics; tenia la imaginació poblada de cofres, de cossos de guàrdia i de trobadors. Li hauria plagut de viure en algun d’aquests vells edificis nobiliaris, com aquelles dames vestides amb uns cossets llargs que es passaven els dies recolzades a l’ampit de les ogives amb el mentó posat dins de la mà i l’esguard perdut al fons dels camps, sotjant l’arribada d’algun cavaller amb la ploma blanca al capell i galopant damunt d’un corser negre. Durant aquesta temporada mantingué viu el culte de Maria Stuart i sentí una entusiasta veneració per les dones il·lustres o infortunades. Joana d’Arc, Heloïsa, Agnès Sorel, la bella Ferronnière i Clemència Isaura es destacaven, per a ella, com uns astres de primera magnitud en la immensitat tenebrosa de la història, de la qual també emergien d’ací d’allà, per bé que més enfonsats encara en l’obscuritat del passat i sense cap relació entre ells, sant Lluís amb l’alzina, Bayard moribund, certes ferocitats de Lluís XI, un xic de la nit de Saint Berthélemy, el plomall de Bearnès i sempre el record dels plats pintats en els quals es feia l’apologia de Lluís XIV.